No cerca sinó commocionar. Així ho assegura l'artista Rafel Adrover al text de presentació de la mostra que inaugurarà el proper dimarts a l'Espai Ramon Llull de la Casa de Cultura. Tota una declaració d'intencions complides amb les obres que reuneix l'exposició, una col·lecció d'imatges fotogràfiques tractades en què tenebrisme i elegància es conjuguen per sacsejar l'espectador sense ferir-lo.

Organitzada des de la Conselleria de Cultura del Govern balear, l'exposició permetrà el públic apreciar l'evolució experimentada per aquell jove artista que, ara fa un lustre, botava a l'escena de la plàstica amb exposicions a 4 Gats i Ferran Cano. Els «pops carnats» i «retrats funeraris que deixaven intuir una rialla» d'abans, com recorda Carles Canals al catàleg d'aquesta mostra, han esdevengut ara someres i cavalls confortablement ajaguts a salons burgesos, escenes llepades amb justes pinzellades de daurats i vermells que insinuen visceralitat sense explicitar-la, alhora que remeten als damascs i velluts de sumptuoses cortines.

La crítica és inherent a uns treballs, emperò, que eludeixen alliçonar o pontificar: «l'art em duu a contradiccions, odii visceralment aquest món, però en faig part», declara Adrover, alhora que indica que «la meva mirada no és crítica des de la superioritat o la intangibilitat». És, en suma, la paradoxa de «l'efecte Verhoeven», que el mateix Adrover percep, bateja i tracta d'evitar: l'efecte de caure en el mateix que s'està criticant.

Emparades per la solidesa d'unes reflexions ètiques i artístiques, les creacions de Rafa Adrover assumeixen una tradició artística tenebrista que remet als grans mestres. Rembrandt, Velázquez i Goya són els que esmenta el pintor, però moltes més influències es deixen llegir en aquests treballs de tanta duresa conceptual com elegància plàstica.