La depressió del sistema immunològic és una porta oberta per a altres malalties en els afectats de sida. Emperò l'any 1996 fou un punt d'inflexió en el futur d'aquests pacients, ja que l'èxit de les teràpies combinades enfortiren les defenses de l'organisme i obriren la possibilitat que aquests malalts fossin tractats amb fàrmacs convencionals. En aquest marc, tot i que moltes de les malalties associades a la sida han aconseguit frenar-se, encara romanen actives algunes manifestacions, com el limfoma no Hodgkin, que encara avui és la causa de mort del 10 per cent de les defuncions per la síndrome. Actualment les investigacions en immunoteràpia fan feina sobre l'antigen CD20, com a nova diana per atacar les cèl·lules tumorals.

Els malalts de sida desenvolupen fonamentalment tres tipus de limfomes: el limfoma primari del sistema nerviós central, el limfoma Hodgkin sistèmic i el limfoma no Hodgkin. El bon resultat del tractament antiretroviral combinat, que s'aprovà el 1996, ha aconseguit que la incidència dels dos primers hagi disminuït considerablement i només sigui prevalent el limfoma no Hodgkin. Actualment aquest tumor afecta entre un 2 i un 5 per cent dels malalts de sida.

Tot i que tothom està exposat a desenvolupar aquest limfoma, en un malalt de sida les possibilitats de desenvolupar la malaltia són de 60 a 100 vegades superior en un malalt de sida. El tractament d'aquesta patologia en pacients sense VIH es basa en la quimioteràpia i en ocasions en la radioteràpia. Alguns malalts, quan recauen, requereixen una quimioteràpia agressiva que fa necessari el trasplantament de medul·la òssia. En els darrers anys, la immunoteràpia, amb la creació dels anticossos monoclonals, ha suposat una nova eina que és molt menys agressiva per a les cèl·lules de la medul·la òssia i pot curar al voltant del 50-60 per cent d'aquests tumors. En els pacients amb VIH el problema era que no podien suportar la quimioteràpia convencional i se'ls n'havia d'aplicar una de molt més lleu, amb resultats pobres.