«En la indústria cinematogràfica espanyola sobren talents i falten mitjans». Amb aquestes paraules, el director del Festival Internacional de Cine de les Illes Balears, Rafel García de Loza, destacà la importància que actualment tenen les escoles de cinema per formar joves realitzadors i tècnics, al mateix temps que criticà la desídia dels polítics espanyols a l'hora de donar suport al setè art.

En aquest marc, el director i crític de cinema Fernando Méndez Leite oferí ahir una conferència de premsa per presentar la secció de curtmetratges d'aquest IV Festival, per parlar de l'Escola Cinematogràfica i Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM) "de la qual ell n'és el director" i per donar la seva opinió sobre la situació actual del cinema a Espanya.

La secció de curtmetratges és una selecció dels treballs realitzats pels alumnes de l'ECAM i que es podran veure avui en els Multicines Chaplin. «En aquest festival es projectaran cinc curtmetratges que són una selecció de les millors pràctiques de fi de carrera de les dues primeres promocions de l'ECAM. Les cinc peces són bones i estan rodades a un nivell professional alt. Aquestes dues primeres promocions tingueren un pla d'estudis de 2 anys de formació, però actualment la carrera ja dura tres anys», explicà Méndez Leite.

El prestigiós crític de cinema es mostrà molt satisfet del funcionament de l'ECAM i destacà la qualitat del seu professorat i sobretot de l'alumnat. Reconegué que «estam molts contents amb els resultats pràctics, ja que la major part dels diplomats en les tres primeres promocions que hi ha hagut fins ara es troben actualment fent feina amb certa assiduïtat en les seves professions. Les causes d'aquests bons resultats és que l'escola disposa d'un bon equipament, es fa feina amb molt d'entusiasme i el nivell de l'alumnat és molt bo. I és bo perquè les proves de selecció per ingressar a l'escola són molt dures. Anualment rebem aproximadament unes 900 sol·licituds d'inscripció, de les quals només n'admetem unes 150. No es pot formar més gent de la que formam, tot i que existeix molta demanda. Tots volen ser directors o guionistes, però no tothom serveix per a aquesta feina, a més la indústria cinematogràfica no podria contenir i donar feina a tanta gent».