Els consellers de Cultura del Govern de les Illes Balears i Pitiüses, Damià Pons, i de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana, presentaren ahir, en el marc de la XXXII edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), l'Institut Ramon Llull, un organisme coordiandor de la promoció exterior de la cultura catalana que crearan ambdues institucions i que disposarà dels estatuts fundacionals definitius a finals d'any.
Pons i Vilajoana, que participaren al costat del ministre de Cultura del Govern d'Andorra, Enric Pujal, en la taula rodona Una aposta per la projecció exterior de la cultura catalana, es referiren als deu milions d'habitants dels Països Catalans en termes de «mercat comú interior».
El conseller Pons, per la seva banda, va aprofitar la visita a Prada per oficialitzar la relació entre el Govern balear i l'UCE amb el president de la institució, Miquel Porter i Moix, mitjançant la signatura d'un conveni de col·laboració.
L'Institut Ramon Llull, que es va començar a gestar el mes d'abril passat i que tindrà doble seu, a Palma i a Barcelona, té com a objectiu principal la difusió exterior de la llengua, la literatura i la cultura catalanes. La intenció dels dos governs autonòmics és que l'Institut entri en funcionament a principis del 2001, la qual cosa permetria que el seu finançament fos inclòs en els pressuposts de l'any vinent.
Amb una apel·lació a la Constitució Espanyola, que reconeix el caràcter multilingüístic de l'Estat, Pons i Vilajoana anunciaren que acudiran al Govern de Madrid per tal que aporti 600 milions a l'Institut Ramon Llull, gairebé un 10% del que aporta a l'Institut Cervantes cada any, 7.000 milions per a la difusió de la llengua i la literatura espanyoles. A aquesta quantitat, tant la Generalitat de Catalunya com el Govern balear s'han compromès a destinar-hi l'any que ve 400 milions més. En total, són 1.000 milions per a la posada en funcionament d'aquest nou organisme polític de caràcter supracomuntari i que Pons i Vilajoana volen negociar amb el ministre espanyol d'Afers Exteriors, Josep Piqué. Una quantitat global que hauria d'assumir, al seu entendre, el Govern central a partir del segon any, a banda del que hi aportin després els dos governs autonòmics.
Vilajoana va fer un inventari de totes les institucions i associacions catalanes que l'Institut aprofitarà com a plataforma de difusió: el Consorci per a la Projecció Exterior de la Cultura Catalana; les 140 universitats d'arreu del món que imparteixen cursos de català "de les quals tan sols sis són espanyoles" i els 61 casals catalans que hi ha a l'exterior, entre d'altres.
Els dos consellers de Cultura manifestaren el seu interès pel fet que tant la Generalitat valenciana com el Govern d'Aragó participin en aquesta iniciativa.
