Edicions 62 retorna al present un dels escriptors clau del segle XX, amb la publicació d'El malentès (1944), l'obra amb què l'editorial recupera la figura del pensador, novel·lista, dramaturg i assagista francès Albert Camus (1913-1960).

La peça dramàtica, caracteritzada per la seva originalitat i dissimulada violència, s'estrenà per primer pic en llengua catalana al Teatre Nou Tarantana de Barcelona.

L'obra comptà, per a la seva primera representació el mes de febrer passat, amb la traducció de Luís-Anton Baulenas; la direcció va ser a càrrec d'Antonio Simón Rodríguez. La composició teatral reflecteix l'adhesió de l'autor per un món opressiu i calorós, fruit de la influència de la seva terra natal "Algèria", un món encapçalat per l'absurd, objecte en gairebé totes les seves obres.

A El malentès, el mite d'Edip és tractat des del punt de vista del segle XX, és el mòbil emprat per fer palesa la simbologia de l'absurd de l'existència humana, essència desequilibrada entre les infinites aspiracions i la finitud i limitació de les possibilitats que culmina en la vanitat de tots els esforços mundanals. Compendi de la filosofia de Camus, doncs, tractat des de la mitologia.

Després de 56 anys, i de la mà de Camus, es recorda amb aquesta obra la societat nihilista "problemàtica que tingué lloc la primera meitat del segle XX", producte de la destrucció dels valors, en què s'il·lustra el tràgic i absurd viure de l'home contemporani, reivindicant la llibertat, la justícia i la solidaritat.