No mancades d'ironia foren ahir les paraules de l'escriptor, periodista i traductor portuguès Ernesto Sampaio: «Sembla que hi ha una temptativa generalitzada de destruir la poesia». «Els seus públics "afegí" són cada cop més restrictius, i no existeix mediatització del gènere». Sarcàstic en la visió dels poetes d'avui com a monjos medievals "«ens anam passant els llibres de poemes d'uns a altres»", Sampaio acostà ahir les seves impressions i expressions en la seva participació en la «Con"celebració de Literatura Portuguesa» que es desenvolupa setmana a setmana al Centre de Cultura de «Sa Nostra».
Presentat pel coordinador del cicle, Perfecto Cuadrado, com un dels autors que recolliren la petjada dels surrealistes en els tardans anys 50, encara que no anacrònic "«per aquest temps Breton tornava a França i amb ell retornava el surrealisme com a moviment d'intervenció social, alhora que apareixien grups com El Paso o Dau al Set», assenyalà", Sampaio es declarà contrari a l'etiqueta de «surrealista»: «n'estic influenciat, per bé o per mal, d'una manera molt decisiva, però el surrealisme és un moviment històric d'avantguarda molt ben datat».
Així, Sampaio recorregué en la seva participació en el cicle la seva trajectòria, encetada amb l'adolescent idea que l'escriptor havia de substituir la seva vida per la literatura. «La influència del surrealisme "explicà" em retornà la vida, i vaig decidir deixar la literatura per als lletrats». Inicià llavors una trajectòria que el dugué a obres tan inspirades com Luz central o Para una cultura fascinante, llibres de poemes sorgits del doblet que «ha d'animar el poeta: la vivència, entesa com a anticipació dels esdeveniments; i també aprofitar la vivència per intentar canviar el món».
