Amb un discurs centrat en l'evocació del comú idioma que vincula els països de la Mediterrània, l'arquitecta mallorquina Neus Garcia Inyesta ingressà ahir com a nou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. Ho va fer avalada pels pintors Ramon Canet i Joan Bennassar, dues de les noves incorporacions a aquesta institució, que aposta en els darrers temps per una «regeneració» a través de l'ingrés dels artistes de nova generació.

Elegida nova acadèmica l'abril de l'any passat, Neus Inyesta fou ahir la protagonista d'una solemne cerimònia d'ingrés, en la qual dedicà el seu parlament a evocar «la dansa del clarobscur» en un discurs dedicat a reflexionar sobre l'idioma comú de la Mediterrània, i en el qual repassà sumàriament però exhaustivament l'evolució dels elements arquitectònics definitoris del llenguatge unitari dels països banyats per les mateixes aigües.

Inyesta inicià el seu discurs amb una referència a Gabriel A. Alomar, atès que l'arquitecta cobreix amb el seu ingrés la plaça vacant que aquest autor deixà a l'Acadèmia amb la seva mort. Tot seguit, Inyesta abordà la reflexió sobre la identificació mediterrània com a «toc d'atenció sobre la disfuncionalitat dels límits i sobre el pluricentrisme d'una realitat que es resisteix a la quadrícula única i multiús de fronteres» en aquest principi de mil·lenni. «Els illencs sabem "observà" que som únics i irrepetibles, absolutament diferents dels nostres veïns més propers, però cosins germans dels més llunyans, perquè també sabem que a la mar les retxetes es dilueixen aviat».

Amb força poètica de gran intensitat, Inyesta evocà la cohesió de les cultures mediterrànies a través de la unitarietat i la diversitat del seu llenguatge arquitectònic, marcat per un joc de llums i ombres «que marca més que cap altra cosa la nostra personalitat mediambiental de coqueteig amb el sol»: és la dansa del clarobscur, «una de les manifestacions mé belles de l'idioma comú artquitectònic que té la Mediterrània.