El cineasta xilè Raúl Ruiz sortí airós del difícil desafiament d'adaptar Marcel Proust, amb la seva pel·lícula Le temps retrouvé, presentada "i aplaudida" aquest diumenge, en competició en el Festival de Canes. El cineasta aconsegueix construir un film en el qual plasma el món de Proust. En aquest Proust hi ha inconfusibles traços de Ruiz. Contradient els qui consideren que Proust és inadaptable, Ruiz declarà que l'escriptor «és cinematogràfic». «Quan se'l llegeix, es tenen ganes d'escenificar-lo», va dir. Pel director, es tractava de fer una pel·lícula «que doni a la gent que ha llegit Proust ganes de rellegir-lo, i a qui el llegeix, la curiositat de veure el film, i així successivament».

L'escriptor Marcel Proust evoca la seva existència mentre jeu al llit de malalt al límit de la mort. Emperò la seva vida i la seva obra són dos fets inseparables. A causa d'aquesta evocació, els personatges apareixen i es mesclen en una mena de calidoscopi en el qual s'entrecreuen persones, èpoques i sentiments.

Ruiz ha aconseguit que el seu film tengui una atmosfera proustiana, restitueix la lucidesa, l'encant i la ironia de la prosa d'A la recerca del temps perdut i li aporta, en donar-li imatge, un toc de màgia amb accents surrealistes.

El resultat és un film de gran bellesa plàstica, però que pateix per moments d'una certa lentitud en escenes reiteratives.
La pel·lícula és una superproducció que ha reunit un magnífic elenc d'actors, començant per la gran dama del cinema francès Catherine Deneuve (present en aquest final amb dues cintes), Chiara Mastroianni (filla de Deneuve), Emmanuelle Beart, Vincent Pérez, John Malkovich, Marie France Pisier i l'italià Marcello Mazzarela, que compon un magnífic personatge de narrador i la semblança del qual amb Proust és soprenent. Les actrius Chiara Mastroianni i Emmanuelle Beart varen assegurar que no havien llegit Marcel Proust abans de la pel·lícula.