Mallorca es va incorporar a l'emirat omeia de Còrdova el 902. Aleshores comença un període que es perllonga fins a la conquesta catalana, el 1229. En el Liber Maiolichinus s'explica que la ciutat de Madina Mayurqa es va bastir sobre una ciutat antiga, segurament la Palma romana.
Almenys deu segles han passat per sobre d'aquesta ciutat de taifes, però amb l'ajut d'un expert com és Guillem Rosselló Bordoy, director del Museu de Mallorca, Diari de Balears ha pogut veure, esbrinar, a primera vista, alguns dels vestigis que en queden.
Trams de la murada i algunes torres de l'Almudaina s'identifiquen, clarament, amb aquesta època. «Es feien servir blocs de pedra molt grossos en el basament. Alguns investigadors varen interpretar que aquests blocs pertanyien a l'època talaiòtica per les seves dimensions, però després es va veure clarament que era la forma típica de construcció de l'Islam», assegura Rosselló Bordoy.
La primera aturada de l'itinerari ens porta a la casa almoràvit (any 1115-1203) soterrada davall de Ca la Gran Cristiana, seu del Museu de Mallorca. Ara no és visitable, però Rosselló Bordoy pensa que, en un futur, quan l'estat de les excavacions estigui més avançat, sí es podrà permetre la visita a grups petits: «En l'estat de les excavacions no podem saber si es tracta d'una casa o d'un carreró sense sortida en què tindrien entrada diferents llars». I és que, aleshores, els habitatges eren molt petits: una entrada que donava a un pati interior (que, de vegades, només servia per donar llum i ventilar) pel qual entraven a les dues o tres habitacions restants de la casa. O sigui, el mínim espai per viure-hi una família normal... i no tan normal. L'Almudaina era la residència del poder estatal o del seu representant, que es va bastir de nova planta seguint models i tècniques constructives importades d'Al-Aldalus. Però l'espai dedicat a habitar i a rebre era minso.
La ciutat, entre murades, tindria cinc vies principals. El carrer Major seguiria el mateix traçat que l'actual carrer del Sindicat, on hi hauria la porta Bab al-Balad (Sant Antoni actual). El carrer de la Font seria el de Sant Miquel. Acabaria a la porta Bab al-Kahl (sí, la de Santa Margalida). Portopí és un topònim documentat de l'època. Hi havia un camí que hi conduïa i pel qual es travessava la porta Nova o de Bab al-Djadid. Un altre carrer, sense nom, seria el que aniria de la plaça de Joan Carles, per la Misericòria, fins a l'actual avinguda de Portugal, allà s'obriria la porta del Palauet. La darrera via important l'anomenarem Gumara, aniria de Cort fins al Temple, on s'hi situaria la porta Bab Gumara, que tal volta surti a la llum si es toma una casa que hi ha al carrer de Mateu Enric Lladó i que es pot observar bé a les fotografies.
