«A aquestes altures de la meva vida vull dedicar-me a transmetre el que hi ha darrere de la música de Mompou, el seu missatge». Així s'expressava ahir la vídua del compositor, Carme Bravo, poques hores abans d'oferir al teatre Municipal un homenatge al seu home.

«Mompou cercava la puresa de la idea, l'espontaneïtat. Volia presentar la idea artística en la més descarnada realitat», afegí Bravo.
La pianista va estar acompanyada a dalt de l'escenari per la cantant Atsuko Kudo, coneixedora en profunditat de l'obra vocal del compositor català. «La de Mompou és una música sincera que prové directament del cor. És molt espiritual i expressa els sentiments. Per aquest motiu, la meva actitud a l'hora d'interpretar-la ha de ser també molt sincera», assenyalà.

Al recital d'anit, ambdues artistes varen fer un recorregut pel més representatiu de l'obra de Mompou. L'obra juvenil Escenes de nins, tres cançons i danses inspirades en temes populars, les Comptines, Primeres passes, el Preludi núm. 6 per a la mà esquerra, el Cant de l'ànima, Cançó de la fira, Sant Martí i dues peces del Combat del somni varen conformar el programa. Però també hi va haver cabuda per a la Música callada, l'obra que preferia Mompou, una peça molt abstracta i amb un llenguatge molt evolucionat i profund, segons Carme Bravo. En definitiva, un recital on la combinació entre obra pianística i vocal, les dues facetes principals de Mompou, es donaren la mà.