Durant un moment de la pel·lícula, el germà gran (Nancho Novo) demana al petit (Enrique Alcides) sobre les novetats del «país de la nigulositat variable», amb referència a Galícia, el seu lloc comú d'infantesa, allà on han deixat la mare, allà on el pare els abandonà. D'allà parteix la història, allà s'inicia Finisterre, donde termina el mundo, el segon film de Xavier Villaverde que ahir es desplaçà a Palma, acompanyat de dos dels protagonistes del film, el debutant Enrique Alcides i Elena Anaya (que també podrem veure a Lágrimas negras), per presentar la pel·lícula que s'estrenava ahir als Cinemes Renoir. Nancho Novo, Geraldine Chaplin i Chete Lera completen la llista de protagonistes d'aquesta història que comença a Galícia, passa per Madrid i torna a la mar, però aquesta vegada a Lisboa.

Finisterre fou definida pel seu director com «una història que parla de la recerca dels orígens i del misteri de les relacions entre germans». La pel·lícula és una sèrie continuada de triangles: la mare amb els germans; els germans i l'al·lota; els germans i el pare... sempre, però, són els dos germans els que duen el pes de la història. «Tots dos es retroben en els moments més crítics de la seva vida, quan es necessiten més que mai», explicà el director. Xavier Villaverde ha nessitat nou anys per tornar a presentar film després del seu debut, Continental. «Aquella pel·lícula s'estrenà en un moment molt estrany, va tenir una distribució molt dolenta... però en veritat no he trigat tant de temps. Ja fa quatre anys que feia feina en aquest nou projecte», digué Villaverde, que afegí: «les pel·lícules, a vegades, necessiten un temps». Ara, el director, prepara l'adaptació de la novel·la La sombra cazadora, de Suso de Toro.