Gerardo Herrero va viure ahir el seu dia d'angoixa, «me la jug», perquè s'exhibia a la crítica i al públic el seu cinquè llargmetratge, Frontera Sur, basada en la novel·la homònima d'Horacio Vázquez Rial, i que respon a la seva filosofia de cineasta: «Som un narrador, que fuig del cinema d'autor», digué.

Herrero es referma una vegada i una altra en la creença de fer «cinema de personatges. Cinema narratiu i amb aspiracions de ser comercial. Jo no faig pel·lícules per explicar la meva visió del món, m'interessa contar, i que aquest conte arribi al major nombre possible de persones», apuntà.

La seva presència al festival de Sant Sebastià ha estat una sorpresa: «tot ha estat molt ràpid, tenia una primera còpia i els agradà. M'ho varen proposar i aquí som, no esper entrar al palmarès, però és una bona plataforma per promocionar la pel·lícula».

Gerardo Herrero, autor de films com Territorio Comanche o Malena es un nombre de tango, gairebé sempre recorre a les novel·les per elaborar els seus guions. La raó: «La literatura d'aquest segle és molt visual, molt cinematogràfica i m'agrada fer guions sobre peces tan elaborades com les literàries». Així, escollí la novel·la d'Horacio Vázquez Rial per aquesta ocasió. Ell estava interessat a dur al cinema el fenomen de la gran emigració espanyola cap l'Argentina a final del XIX. Llegí guions, novel·les... però no trobava res interessant fins que topà amb Frontera Sur de Vázquez Riual.

Un greu problema sorgí en enfrontar-se a les 600 pàgines de l'obra, que tracta de tres generacions. Gerardo Herrero no és amic de col·laborar amb l'autor a l'hora d'elaborar el guió, però li féu una prova a Vázquez Rial i aquest respongué amb un esborrany «de clar plantejament cinematogràfic», per això compta amb ell des d'aquell moment. Després d'onze versions d'aquest guió, ja han escrit un nou projecte conjunt.