L’altre dia, no sabia què mirar i Filmin és un lloc on vaig a parar sovint. Com que volia desembafar-me de l’hipermegadrama d’In My Skin (ja vos en xerraré) vaig voler triar una sèrie amb to lleuger, en aquest cas, The Long Call, adaptació de novel·la de n’Ann Cleves (que no coneixia). Normalment no llegesc gaire les sinopsis perquè quan no són una flipada de qualcú que no ha vist (o entès) el que estàs a punt de veu-re, te l’esbutzen donant massa detalls o explicant-te el final. En aquest cas, però, no sé per què em vaig fixar en la primera frase: «La primera sèrie de detectius britànica amb un protagonista LGBTI+…». Massa específic, no? Em fa gràcia quan han de filar tan prim perquè de primeres obres amb protagonista lgtbiqa+ n’hi ha moltes. A més, si aquesta és la raó principal a destacar, anam malament. Res, que al final l’he vista (clar) no és massa llarga (brit-style) i és relativament entretinguda, que és el que ens interessa.
De què va, però, aquesta sèrie adaptada de la novel·la original per n’Kelly Jones? Doncs de l’inspector Venn (Ben Aldridge) que investiga un assassinat al seu poble natal, on torna després de molts d’anys per anar al funeral de son pare i punyit pel seu home (Declan Bennett).
Una trama senzilla i de patró suat (3 Matt Damons), que prova d’utilitzar les sectes, el poblet anglès perdut devora la mar, les intrigues i escàndols d’una comunitat petita i la parella protagonista (2 Darío Madronas) per dir que vol anar un poc més enllà de la trama «t’he d’explicar una cosa». La pena és que sona molt millor aquesta descripció que l’execució de la sèrie mateixa. Els protagonistes tenen la mateixa química de dos jugadors de polo que comparteixen pis, tanta que semblen heterosexuals (2 Martin Sheens). Els escàndols, intrigues, la secta i el poble, queden grisos, com el carisma de n’Aldridge (2 Ben Aldridges). Actuacions justetes (1 William Baldwin), fotografia oblidable (2 Kevin James), trama fada (2 Adam Sandlers) i ritme desigual (2 David Carusos) fan que ens alegrem que només hi hagi quatre capítols per arribar al desenllaç (l’únic que, per sort, enganxa un poc). En resum: Ni molesta ni entusiasma.
Vos agradarà si no teniu res més a fer o la voleu mirar mentre dinau brou de compra, tomàtigues del SYP i bacallà bullit. No la mireu si sou d’en Cesc Gay o el sobreactuat Tom Cruise.
La podeu trobar a Filmin.
□□□□□ Humor
■■□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■□□□ Interès
Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat
