El fundador del Moviment Scout, Lord Baden-Powell, escrivia a Jamboree, tal dia com avui, que es pot dir que «l'escoltisme és lúdic però moltes vegades m'haig de preguntar si amb tots els nostres fulletons, normatives, observacions a The Scouter, conferències i curs de formació per a Comissionats i altres Caps Scouts no semblam fer un joc massa seriós...».
I és que el fundador pretenia que formassin part del seu Moviment no només els infants i al·lots totalment útils, sinó també els que tenien determinades limitacions. Era, doncs, un joc de vida absolutament integrador...
«Actualment, mitjançant l'Escoltisme, nombrosos nins i joves invàlids, sord-muts i cecs adquireixen una major salut, felicitat i esperances de les que mai abans tingueren. La majoria d'ells no poden passar per totes les proves reglamentàries dels Scout i se'ls prepara amb proves especials o alternatives. El que és més meravellós d'aquests al·lots és la seva jovialitat i el seu anhel per a fer el més possible dins l'escoltisme. No desitgen més proves i tractaments especials que els que són absolutament indispensables. I és que l'Escoltisme els ajuda associant-los a una germandat mundial, proporcionant-los quelcom per a fer i vers la qual cosa poden aspirar, donant-los una oportunitat de provar-se a si mateixos i provar als altres que poden realitzar coses, i coses difícils també, tant des del seu punt de vista com del dels altres». L'Escoltisme pretenia la pau mundial a través de les renovades idees de solidaritat i companyonia en el jovent de tots els països. Fou una de les il·lusions dels dies dels avis. Robert Baden-Powell, general britànic i baró (Londres, 1857-Nyeri, Kenya, 1941) ho convertí en realitat el 1908. Mon pare i el meu sogre en foren membres. El primer a Sóller, quan aquí es deien exploradors o trescadors, i estaven sota el patrocini del rei Alfons XIII. El segon a Bèlgica, dins una branca naval del Moviment, quan ells mateixos construïen les seves embarcacions i hi recorrien els canals. L'un i l'altre admetien que aquella experiència els havia enfortit el caràcter i els havia donat el sentit del deure. És clar que Baden-Powell pensava en la bonhomia de la jovenesa, en general, i oblidava l'egoisme dels interessos econòmics. Ni mil moviments scouts haguessin, tanmateix, pogut evitar l'esclat de dues guerres mundials i altres conflictes bèl·lics esdevinguts en els moments més daurats del Moviment, ideal i pacifista. «La primera passa -deia Baden-Powell- vers la pau internacional és ensinistrar les generacions actuals, a cada nació, per tal que tots es puguin guiar per un sentit de justícia absolut...».
