Els orígens de Búger es troben domumentats en el segle XIV i també en el 1425 i la seva singular grafia ha fet que el seu escut municipal prengui per símbol una espelma, una d'aquestes peces lluminoses que altre temps eren importades de Bejaïa, antiga Bugia, ciutat d'Algèria, a la badia homònima, i que fou una de les places comercials més importants de Berbèria dels segles XIV al XVI. La vila de Búger es va independitzar de Campanet el 1812 i un recorregut pels seus carrers i carrerons (Glòria, Forn, Llevant, Sol, Molins, Aigua...» ens porta, amb més sentit evocatiu que exaltada imaginació, als temps de Berard, quan aquest explicava que «es tracta d'un lloc a paratge elevat i esbargit sobre una esplanada on assenyalaren gran població i en simètrics quadrilàters... l'any 1300, però hi restaren carrers en forma de camins, sense cases...». L'església, dedicada a Sant Pere, data de 1713, i, com aquest mateix autor ens refereix, «té sis capelles a cada costat i la seva fàbrica interior és de volta de canó, de pedra bona i regular. Sis arcs sobre pilars corintis, capelles amb pilars àtics, presbiteri blanc amb ornament de conquilla i cor amb balconada». Tanmateix ens diu que «sobre l'arc del presbiteri es veu un escut amb les armes del lloc, la tiara de Sant Pere i la data 1696. La construcció del temple, si seguim Berard, degué tenir lloc entre les darreries del segle XVII i primeres dècades del XVIII. Després, com la majoria de les esglésies de la part forana, ha tingut èpoques de restauració i reforma. Però en passar per Búger, el que no podem deixar de banda és la figura d'aquell Miquel Ferrer Bauçà, (Palma, 1770-1857), autor polèmic amb les idees absolutistes més intransigents, que va combatre la Constitució de Cadis amb els seus escrits satírics, reflectits en bona part al Diari de Buja, fundat per ell el 1812 i que redactà gairebé en solitari, publicació en català dialectal que el religiós trinitari va estendre molt entre la població pagesa, seguida pel Nou Diari de Buja, del qual sortiren catorze números (1813) i, entre mig, uns altres fulletons que sortiren sota la capçalera: Lluna Patriòtica Mallorquina... «Surt el sol després de s'Auba ó Aurora y se pon dins es cap dels qui la componen y los han compost de mala manera. Vuy no hey ha 40 hores en ninguna part, per be que conten, no son mes que 24. Festa de S. Pera de Buja qui no té dias fanérs, sempre séu, i ningú li tomarà sa beca, perque no ho volen sas Córts. Viva la Fé i sa Constitució».
Aquest escrit ironitza sobre la publicació en aquells anys contrària, és a dir, el periòdic liberal Aurora Mallorquina.
