algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 26°
34°

Contes romans (1959)

Alberto Pincherle (Roma, 1907-Id.1990), més conegut en el món literari com Alberto Moravia, és un cas exemplar d'autodidactisme. No pogué realitzar estudis per motius de salut i, així i tot, començà a escriure essent molt jove a la revista Novecento. En sorgir el moviment feixista, Moravia s'hi oposà i quan començà la trista i injusta campanya d'Etiopia, ell decidí marxar als Estats Units ja que es jugava confinaments, presons i qualque cosa pitjor. Conreà especialment la novel·la però també formen part de la seva producció la crítica, l'assaig i el periodisme. A la seva obra Els indiferents(1929) ja feia una acurada descripció de la societat romana de l'època feixista. Però tal volta un dels seus llibres més significats i més significatius sia Contes romans, que eren enllestits el 1959 però que cobrien cinc anys d'edició. I això no és estrany, puix que Moravia podria esser molt bé anomenat «l'home de Roma», perquè tot en ell alena els aires de la Ciutat eterna. Col·laborador habitual de periòdics romans com Il Corriere della Sera va saber interpretar el batec de cada moment en el panorama urbà, el mateix que en les seves novel·les que mostren un segell característic, les influències kafkianes i freudianes barrejades al realisme francès i la investigació psicològica. Amb una ironia punyent i un llenguatge dur va saber fer una crítica de la societat burgesa dominada per l'avorriment i el sexe i privada de tota consciència moral. No és estrany que Hollywood i Cinecittà duguessin algunes de les seves narracions al cinema. I com seria d'esperar, dins una ciutat on conviuen Garibaldi i Sant Pere, és a dir, la República i el Vaticà, Moravia topà amb l'Església, de manera que el 1952 totes les seves obres foren incloses a l'Índex de llibres prohibits. La seva estada, el 1961, a l'hotel Formentor, fou breu, només per participar en uns col·loquis literaris de caire internacional, però la premsa local el qualificà d'home objectiu i pessimista. Algú explicà a Moravia que a Pollença, vila, hi havia un autèntic pont romà que creava el torrent de Sant Jordi i l'escriptor pregà que l'hi deixassin veure. Admirà el vestigi històric amb una llarga humana i comentà alguna cosa sobre la pols i les cendres del temps. L'autor dels Contes romans havia trobat, també aquí, el testimoni de la Roma antiga. Geno Baro, del New York Times, comentava el 1963, en el suplement literari, que Moravia «és essencialment un narrador de contes, i la natura humana és el seu tema. Amb un cert sentit de l'humor, la seva destresa per evocar un indret, una hora del dia, una disposició d'ànim en tot un seguit de breus pinzellades, la seva genialitat per transmetre l'obscenitat humana, tot plegat us serà demostrat amb abundància pàgina rere pàgina...»

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.