Avui parlarem d'un bon llibre d'aventures que Mayne Reid enllestia en aquestes dates i d'un petit detall, descriptiu i per a nosaltres ben anecdòtic. Thomas Mayne Reid, escriptor britànic (Ballyroney, comtat de Down, 1818-Londres, 1883), autor de relats d'aventures, és, sens dubte, un dels més atractius i interessants escriptors del gènere. Les seves narracions, plenes de vida, d'emoció, d'un intens dinamisme, ofereixen a la imaginació infantil i juvenil tot un univers que caracteritza els somnis d'aquesta edat poètica de l'home. Natural de l'Ulster, el volien destinar els seus pares a la carrera eclesiàstica, però la seva vocació era una altra. S'embarcà cap a Amèrica, anà pels territoris indis, va fer de caçador, participà en l'expedició de Texas de 1840, fou mestre d'escola, actor, capataç de ranxo i periodista. El 1849 tornava a Europa i prenia part en la guerra contra els sublevats hongaresos. Es dedicà, llavors, a recollir les seves impressions de manera novel·lesca i tingué un gran èxit de lectors...Un dels títols més celebrats de la seva abundant producció du per títol Els tiradors de rifle i es troba ambientat en la guerra entre els Estats Units i Mèxic. El protagonista-narrador ens explica molts detalls de les terres mexicanes per on va passant amb la seva colla de soldats i en una de tals avinenteses, els militars ianquis són convidats a dinar a casa d'un vell hisendat espanyol: «A la fi arribà l'hora de les postres. Allà sortiren a relluir cremes, pastissos, bombons, dolços i confitures de tota mena, flams i una gran varietat de fruites, com daurades taronges, oloroses pinyes, pelades llimes, sucosos raïms, la xirimoia de pell escamada, el tzapot, la granadeta, la pitahaia, la figa de moro, el mamei, els dàtils, les figues de cristià, les ametles, les bananes i una dotzena més de fruites rares servides dins fruiteres i safates d'argent...

"Begui una copeta de curaçao, senyor coronel. Em permetrà que el serveixi.
"A la seva salut, cavaller!
"Senyor coronel, Prefereix vostè aiguardent de Mallorca?
"Véngui també. Moltes gràcies!»
I és que Mallorca era famosa a mitjan segle XIX pels seus vins i aiguardents. Potser, d'aquests darrers, el més celebrat, ja a l'any 1832, era l'aiguardent comú d'anís, que combinava aquest destil·lat de vi amb llavoretes d'anís de bona qualitat. De vegades, però, la gargamella pagesa preferia quelcom menys dolç i així ho canta una vella glosa: «A mi m'agrada sa menta/ i es rom escarxat;/ però s'olor d'anissat/ me rebenta, me rebenta».

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL