Alain Peyrefitte, prestigiós historiador francès, ens descobreix que en aquesta data i a la llunyana Àsia, es donà tot un seguit d'enfrontaments navals entre vaixells francesos de diferent ideologia. Ho feren al davant de navilis anglesos de la Companyia de les Índies Orientals, i d'altres, espanyols i portuguesos. Conta Mcartney un d'aquests episodis: «Dues fragates franceses, una sota el pavelló de la flor de lis i l'altra sota la bandera republicana es trobaren i hi hagué un combat furiós entre d'elles prop de Java. Els republicans foren derrotats i, fets presoners, foren enviats en barques entre els malais, que els reservarien la mateixa dissort que als holandesos que capturaven. Els monàrquics es dirigiren a França després del combat». Explica Villèle, un altre cronista que navegava per l'oceà Indic en aquells dies, en singladures de creuer, que «les tripulacions es saludaven entre d'elles amb el crit de Visca el Rei o Visca la Nació, i, en veure que eren de bàndols, diferents començaven a intercanviar-se canonades.

Entregar presoners als malais, en aquell moment, era enviar-los a una mort segura però aquests odis eren ben explicables, puix que els europeus no es mostraven gaire amistosos amb aquella gent que consideraven salvatge.

Conta Mcartney: «De seguida que una de les nostres barques arribà a terra, a la costa de Java, els malais ens volgueren robar. La nostra gent estava rentant la roba, i els malais tingueren la destresa necessària per emportar-se moltes camises». Els anglesos no dubtaren a venjar-se'n de la forma més brutal... «Molts malais restaren mortalment ferits a cops de destral pels nostres homes, que els perseguien pels boscos i els mutilaven terriblement...».

Però no eren aquests els únics nadius maltractats en el decurs d'aquelles navegacions europees i, així, conta Peyrefitte:

«L'única distracció del viatge de retorn a bord deLion fou un papú, que havien trobat en el bergantí francès L'Amélie, capturat al davant de Macao per Sir Erasmus. Era un bon salvatge, fins i tot, un excel·lent salvatge. Es llançava des de la part més alta del vaixell per recollir les piastres que els mariners li tiraven a la mar. Arribà, fins i tot, a recollir dues piastres que havien caigut simultàniament de proa i de popa. Demanava també que dos europeus li tirassin alhora una llança cada un i les agafava, sense fer-se mal, quan se li apropaven».

És a dir, que l'entreteniment a bord era posar en joc la vida d'aquell pobre home, un pobre mesquí que els feia riure.

Voleu dir que la història de l'home és la història de la rialla de l'odi?