nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
24°

El bisbe Godefred d'Amiens (1118)

Mor amb fama de sant el bisbe de la ciutat francesa d'Amiens, dignitat eclesiàstica exercida onze anys i només quan n'ha complits cinquanta. L'historiador Croisset explica que «havia estat rebut a Amiens amb goig pels qui l'esperaven, per tal que missionàs. Tornà a predicar vigorosament i a denunciar els desordres socials, però ni l'exemple de les seves virtuts, ni el benefici de les seves copioses almoines, ni les seves inspirades paraules no aconseguiren convertir aquell poble endurit. Era menester algun assot de Déu i baixà foc del Cel, que reduí a cendres tota la ciutat, amb excepció de l'església de Sant Fermí, el palau episcopal i unes poques cases...».

Hem de pensar que es tracta d'un incendi. Segurament, durant una tempesta, un raig va encendre un paller i el foc s'escampà per tota la població, on la majoria dels habitatges tenien molta fusta. Només les cases de bona pedra i l'església se salvaren del foc...

A causa de la tragèdia, «es varen corregir els habitants durant una temporada, però tornaren els desordres i tornà el sant a sentir-se tot sol. El Senyor li donà a entendre que se li apropava la mort i que s'acabaria molt prest la seva peregrinació per aquest món. Mentre li arribava aquest dia que posaria fi a les misèries de la vida, i el posaria en possessió del goig etern, volgué fer un viatge a Reims per a tractar un determinat negoci greu amb Roald, el Verd, arquebisbe d'aquella ciutat. Va caure perillosament malalt en el camí, mentre es trobava allotjat en el monestir de Sant Crispí el Gran; volgué, tanmateix, seguir el seu viatge, però es trobà molt malament prop del monestir, on el tornà a dur el seu abat. Tot d'una que hi arribà, rebé els sagraments de la mà de Llisard de Crispí, bisbe de Soissons: aleshores, donà la seva benedicció a tots els monjos, alçà els ulls al Cel i entregà la seva ànima al Creador en una profunda pau».

Godefred era fill de pares nobles, Frondó i Isabel i, essent ja sa mare d'una certa edat, es tingué aquell naixement per una mena de miracle. El batià l'abat de la muntanya de Sant Quintì Le Perone, parent de Godofred de Builló, rei de Jerusalem. Tenia només cinc anys quan entrà en el monestir del seu oncle. Allà havia de rebre criança i formació. Quan arribà als seus vint-i-cinc anys, amb la seva vocació religiosa consolidada, l'elegiren abat de Nostra Senyora de Nogent. Trobant el monestir mig abandonat, amb una part en ruïnes, el reconstruí, amb les seves pròpies mans i ajut dels seus frares. En poc temps aconseguí que el seu convent fos modèlic i la seva fama es va estendre per tot França.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.