Fou un membre més de la família il·lustre dels Ponce de León. Aquesta gent de la noblesa castellana es relacionà amb Mallorca a través de sor Clara Ponce de León, una de les tres del convent de la Puríssima o de les Caputxines de Palma, el 1668. Aquesta monja era la vídua del virrei de Mallorca Josep de Torres, que morí d'una caiguda del cavall quan perseguia uns bandolers en el punt de les Avingudes encara avui marcat amb una creu de pedra blanca (vegi's el meu llibre Palma a peu, Miquel Font, Editor, 2003).

Pedro Ponce de León va néixer a Valladolid i fou monjo benedictí.

Un dels seus biògrafs explica que aquest home, «a força de tenacitat i de gran esforç descobrí, finalment, el mitjà d'ensenyar a llegir, escriure i parlar els sordmuts. I així i i tot, el seu nom gairebé és esmentat entre els més importants pedagogs, tot i que, si bon mèrit té la tasca d'exercir l'ensenyament sobre aquells que gaudeixen de tots els seus sentits corporals, més n'ha de tenir aquell que aconsegueix obrir el camí de les lletres i les ciències als qui es veuen privats de l'oïda i de la parla...»

Imaginem com devia esser de difícil la vida als sordmuts en els temps anteriors a fra Ponce, exclosos totalment de la societat, tinguts per inútils, maltractats fins a la trista categoria dels bojos.

Fra Ponce fou, doncs, el primer no tan sols a descobrir un sistema complet per a l'ensenyament dels sordmuts, sinó també a aplicar-lo amb paciència i amb perseverança durant la seva vida, millorant a cada punt els seus continguts pedagògics i didàctics. Va escriure un llibre en el qual exposava tot això i que ha servit de fonament per a posteriors investigacions i aplicacions.

Cas curiós és que tres germans del conestable de Castella eren sordmuts. També un fill del jutge d'Aragó Gaspar de la Guerra. Tots ells i d'altres personatges de famílies de nobles i plebeus foren acollits a l'aula de fra Ponce i preparats per a fer front a una vida que mai no és fàcil.

Pedro Ponce de León morí el 1584. Tenia, per tant, 74 anys.

Fou el seu continuador Joan Pau Bonet, d'Osca, que publicava un llibre sobre tals sistemes d'ensenyament el 1620. Aquestes tècniques foren després recollides pels pedagogs francesos l'Epée i Sicard.

Si visitau un dia el monestir de Sant Salvador d'Onya hi trobareu la tomba de fra Ponce i una inscripció que diu: «El hermano Pedro de Ponce, bienhechor de esta casa, que entre otras virtudes que le adornan, brilló especialmente y fue célebre en el mundo por el arte de enseñar a hablar a los mudos».