El ministre de l'Interior de la República Argentina, doctor Jofre, oferia una àmplia informació sobre el dissortat final d'un explorador basc, Enrique de Ibarreta. Havent desaparegut en les selves de Bolívia, fou enviat, en el seu auxili, el comandant Bouchard amb un destacament. Hi havia hagut remors sobre la probable mort de l'explorador i els que l'acompanyaven a mans dels indis, atacats mentre dormien i assassinats a garrotades. Algun periòdic de Bolívia havia dit també que Ibarreta i els seus companys havien estat víctimes d'uns antropòfags.
Ibarreta havia nascut a Bilbao el 1839 i essent encara un al·lotet, ingressà a l'Acadèmia d'Enginyers Militars de Guadalajara. Alguns anys després ja era oficial i s'incorporava a files. Poc temps després demanava l'excedència en el cos i es dedicava amb son pare a la construcció del ferrocarril de Durango a Bilbao.
Sempre inquiet, amb ganes d'aventura, viatjà a Argentina i residí, primer a Buenos Aires i llavors a Rosario i Córdoba, ocupat en diferents negocis industrials. També fou vicecònsol d'Espanya a Córdoba. Tanmateix, la seva vocació era la d'explorar i per això organitzà tres expedicions al Chaco, arribant fins a la frontera selvàtica i aleshores pràcticament desconeguda, entre el Brasil i el Paraguai.
De retorn a Espanya, altre cop oficial de l'Exèrcit, marxà a Cuna amb el general Martínez Campos, prenint part en molts combats contra els independentistes, accions que li valgueren les creus de Maria Cristina i del Mèrit Militar. Com tants d'altres que no suportaven el clima de la manigua, caigué malalt, i donat de baixa, hagué d'abandonar l'illa i es traslladà a la que considerava la segona pàtria, Argentina.
Passats uns mesos, recuperat físicament, preparà una nova expedició exploradora, novament al Chaco. Diu la premsa: «Des que, per manca de noves seves, es començà a témer el que dissortadament s'ha esdevingut, es disposà el govern argentí a nomenar una comissió per anar a cercar-lo, estant aquesta al càrrec del comandant Bouchard. La batuda per aquest feta a diferents territoris indis, però principalment al del Cacic conegut pel nom de Domingo, aconseguí les dades de la mort de l'oficial espanyol. El comandant Bouchard ha batut i castigat els principals caps de tribu i ha fet alguns presoners: aquests arribaren nus a Buenos Aires, i el ministre Jofre autoritzà que fossin vestits. La dissortada mort d'Ibarreta ha estat molt sentida a Buenos Aires, on aquest comptava amb moltes simpaties».
Suposam que aquella expedició punitiva de soldats argentins contra els indis salvatges es degué liquidar amb la mort de justos i pecadors. Estil colonial.
