El professor Odón de Buen, nascut a Zuera (Saragossa) el 1863 i que morí en el seu exili de Mèxic el 1945, s'incorpora a la seva càtedra d'Història Natural a la Universitat de Barcelona. Aquest curiós personatge fou un excel·lent pedagog de ciències naturals i un dels primers que divulgà a Espanya el darwinisme. En les seves explicacions i orientacions didàctiques es va saber atreure l'entusiasme de l'alumnat, cosa que semblava impossible en aquella època. Les seves classes tenien un caràcter de modernitat i profund esperit científic d'investigació que fou degudament apreciat.

Al mateix temps es creava un gran nombre d'enemics dins i fora del claustre. Les seves lliçons eren magistrals, les pràctiques de laboratori útils i avançades, i els seus mètodes equiparables als de les més progressistes universitats europees. Una de les seves innovacions fou la d'organitzar, per als seus estudiants, excursions científiques. Una mena d'universitat itinerant que donava excel·lents resultats. Al davant dels seus deixebles visità tots els racons de Catalunya i també de Mallorca i Menorca, de manera que els seus deixebles aprengueren a dissecar, manejar el bisturí, observar in situ la natura i els seus fenòmens, en uns espais molt més eloqüents i pràctics que els mateixos llibres. També creà un moviment cultural que anomenà «Extensió universitària», a través del qual i amb l'ajut dels seus alumnes més avançats volia dur la ciència al món obrer. El seu equip feia conferències i xerrades en els cercles obrers, ateneus, casinos, centres d'esplai, etc. i havent entrat Odón de Buen en política, per tal de forçar els poders públics a millorar l'ensenyament superior, aconseguí d'esser elegit senador per Barcelona l'any 1907. Els seus enemics, elements reaccionaris, augmentaven dins i fora de la universitat. Gràcies a les doctrines de Darwin i a la biologia de Letourneau, Odón de Buen manejava uns llibres de text en matèria de geologia, zoologia i botànica totalment innovadors, que superaven les concepcions tradicionals i aplicaven una filosofia dinàmica, evolutiva com la teoria darwiniana. Els seus enemics li posaren de malnom «el professor Protoplasma» i ben aviat l'atacaren per la seva pertinença al partit republicà i pel seu caràcter de lliurepensador.

Tant de soroll mogueren els «moralistes» que Odón de Buen fou suspès en les seves funcions de càtedra pel Consell de Ministres. Com conta l'historiador Buenaventura Delgado, «el dia següent, quan es dirigia a classe, una multitud d'estudiants i d'obrers l'esperaven a l'entrada de l'edifici universitari cridant: Visca Odón de Buen! Visca la llibertat de càtedra! La massa enardida entrà en el rectorat i començà a tirar per la finestra mobles i objectes i el mateix rector hi hauria estat llançat de no esser pel mateix professor, que demanà calma als seus partidaris». Es va haver de tancar la universitat i seguiren els aldarulls al carrer i foren apedregats el palau del bisbe i les residències de clericals barcelonins com el marquès de Comillas. El Govern central, a la vista de tot això, aprofitant unes vacances nadalenques, és a dir, una treva, retornà la càtedra a Odón de Buen. El Professor Protoplasma havia vençut!