muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Una jornada de sang (1905)

Tal dia com avui, els periòdics donaven compte de l'espantós atemptat de Barcelona, sabent-se, per via telegràfica, que devers les tretze hores, havia esclatat una bomba a la Rambla de les Flors de la Ciutat Comtal. L'explosió causà més d'una vintena de víctimes. Una dona ha mort i una altra és a punt de morir. Deu dels ferits es troben molt greus i els altres, de pronòstic reservat. Segons s'ha pogut investigar, per detalls recollits en el lloc dels fets, a l'hospital i a la casa de socors, sembla que un individu deixà una bomba vora la soca d'un arbre, la qual esclatà tot d'una, ferint també l'home que l'havia allà col·locada. Aquest individu fou seguit pel públic, que el volgué linxar. La policia el pogué capturar i el dugueren primer a l'ajuntament i després a l'hospital. Al cap de tres setmanes era detingut a Mallorca l'anarquista Joan Sans Cabot, que potser estava relacionat amb l'episodi de la bomba, puix que l'altre que estava presoner a l'hospital de Barcelona havia estat interrogat i donà, segurament, noms. La detenció, segons la premsa de Palma, es va fer amb molta rapidesa, això vol dir que les instruccions per telègraf arribaven a les nou de la nit i només mitja hora més tard, l'inspector de policia, Aparici, acompanyat d'alguns guàrdies, duia a terme la detenció.

La policia, a més de capturar l'esmentat anarquista, detingué la dona que vivia amb ell, una tal Loreto Rull, la qual fou també embarcada cap a Barcelona, ben custodiada per les forces de seguretat. Aquest anarquista, que segons sembla havia fugit de Barcelona el mateix dia de l'atemptat, habitava una caseta al barri de Santa Catalina.

En resum, ens trobam en el moment històric quan Barcelona era coneguda com «la ciutat de les bombes».
Aquell mateix dia i en un escenari més domèstic, tenia lloc una altra feta violenta. En el barri anomenat l'Horta, de Sóller, dos individus es barallaven acaloradament. Després de pegar-se més i més cops de puny, tragueren les seves navalles i atacant-se mútuament es produïren greus ferides. La Guàrdia Civil, alertada pels veïnats, acudí al lloc de la brega, i ambdós individus foren detinguts. Es presentà allà el jutge, que prengué nota del que havia passat. Després, el metge municipal practicà la primera cura als ferits, que al cap de poc temps ja es trovaven fora de perill.

Algú podria pensar que són coses de l'estiu i la calor, quan la sang s'encén i la ràbia encega les persones que porten dins el cap una mala curolla o una terrible obsessió. La majoria dels crims, frustrats o no, que en aquell temps s'esdevenien a Mallorca, eren personalistes i passionals, i aquest cas era un més en tota aquella colla de gent que moguda per l'enveja, la gelosia, l'odi o la rivalitat, desitjava el mal d'altri. I els més incontrolats sortien de polleguera. Aquí, Sherlock Holmes no hauria tingut gaire cosa per investigar, puix que la sang solia brollar a cel obert i enmig de tothom.

Miquel Ferrà i Martorell

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.