El mes de març de 1860, acabada la guerra, el general en cap fa formar la tropa abans que aquesta reembarqui a la Península i distingeix amb la «Creu d'Àfrica» els veterans distingits en la lluita contra els moros i que pertanyen a diferents cossos de l'exèrcit, molt assenyalats en aquelles aferrissades batalles, és a dir, els hússars, llancers, caçadors, artillers, infanteria... Barcelona, que tants fills catalans havia enviat al Marroc en guerra, dedicà una plaça a Tetuan per tal d'honrar la memòria dels voluntaris caiguts entorn de la muralla d'aquella ciutat marroquina, que tanmateix seria conquerida. El gran pintor català Marià Fortuny, en el seu quadre La batalla de Tetuan, mostra els detalls d'aquell combat amb tot el realisme d'un autèntic reporter gràfic. Fortuny havia arribat a Àfrica per a fer apunts, directament, i en el lloc precís, el 12 de febrer de 1860. Un altre reporter ben meritós de la campanya fou Pedro de Alarcón, autor del famós Diario de la guerra de Àfrica i tal volta, l'heroi català, de més coneguda i que ha vessat més tinta, fora Victorià Sugranyes, comandant del batalló de voluntaris del Principat. Embarcà amb els seus soldats, que duien senyera catalana, uniforme propi i barretina al cap, en el vapor San Francisco de Borja, que del port de Barcelona els traslladà a Melilla. En el decurs d'un dels primers combats, el 4 de febrer, cau mort, el mateix que cent quaranta homes del seu batalló. Però la seva figura esdevingué mite popular, representat en dibuixos i gravats sabre en mà, enmig de la morisma. Aquella guerra tendria tant ressò a la Catalunya romàntica del moment que cada any, el dia de Sant Pere i com conta l'historiador Vicente Navarro, se celebrava a Reus el que deien «ball dels voluntaris d'Àfrica», cada any, amb la representació de les figures de Prim, Sugranyes i altres herois de la gesta. La gent del poble, desfressats uns de soldats i altres de moros, evocaven aquella guerra dels seus avis. L'altre gran personatge d'aquesta història, el general Joan Prim i Prats, comte de Reus, marquès de Castillejos (Reus, 1814"Madrid, 1870), no només destacaria en la guerra d'Àfrica sinó també en l'expedició a Mèxic i la revolució de 1868, quan fou ministre de la guerra en el govern provisional. Cercà per a la corona espanyola un príncep que fos capaç d'establir"hi una veritable monarquia constitucional. Fracassà, primer, la candidatura de Hohenzollern, i quan ja havia aconseguit de fer elegir el duc d'Aosta, morí assassinat el 1870, el mateix dia que s'embarcava a La Spezia el nou rei Amadeu.
La guerra d'Àfrica, declarada el 1859 per O'Donnell, fou, certament una campanya curta però victoriosa per als espanyols, amb accions tan notables com Castillejos, Tetuan i Wad"Ras. Anglaterra obligà Espanya a signar la pau i el Govern espanyol n'aconseguí algunes indemnitzacions. O'Donnell fou nomenat duc de Tetuan i Prim, marquès de Castillejos.
