George Orwell, escriptor britànic (Motihari, Índia, 1903"Londres, 1950), el veritable nom del qual és Eric Blair, lluitava, aquell mes de març, en la guerra civil espanyola. Formava part de les milícies del POUM i dels voluntaris estrangers en el bàndol republicà. D'aquella experiència en sortí un llibre Homenatge a Catalunya, publicat el 1939, una dura crítica contra l'estalinisme i que li valgué, en aquells moments, l'enemistat de bona part de l'esquerra europea. En les pàgines referents a aquells dies de març es queixava del fred intens, de la fam, de la mala vestimenta, del deficient calçat, de les bales perdudes i del turment que significava haver de suportar els insectes paràsits, els polls, petits, sense ales, que xuclen la sang, anoplurs de tres castes, els polls del cap (Pediculus humanus capitis), els polls de la roba o polls de la carn (Pediculus humanus corporis) i els polls dels polls (Menopon gallinae)... «En aquella època anàvem tots plens de polls: encara que feia prou fred, sembla que la temperatura no era prou baixa per evitar"ho. He tingut experiències considerables pel que fa als paràsits de tota mena, però en matèria de bestioles, els polls són el pitjor que he vist en la meva vida. Altres insectes, els mosquits, per exemple, molesten més, però no resideixen en el nostre cos. El poll humà és quelcom semblant a un llagost menut i té preferència per a viure dins els pantalons. Si no és cremant tota la roba que un porta, no hi ha manera d'alliberar"se'n. Ponen els seus ous blancs i lluents, com petits grans d'arròs, en les costures dels pantalons, d'on surten noves generacions amb una velocitat espantosa. Supòs que als pacifistes els seria útil d'il·lustrar els seus libels amb fotografies ampliades dels polls. Això sí que és la glòria de la guerra! A una guerra tots els soldats tenen polls i més quan fa calor. Els homes que lluitaren a Verdun, a Waterloo, a Flodden, a Senlac, a les Termòpiles, tots ells tenien polls que es passejaven per llurs testicles. Nosaltres, fins a un cert punt, teníem a ratlla aquells animalons, cremant els seus ous i banyant"nos tan sovint (en les aigües glaçades) com el nostre cos ho podia suportar. Sí. Els polls eren l'única cosa que em decidia a banyar"me en el riu gelat. I tanmateix, tot anava escàs: les botes, la roba, el tabac, el sabó, les espelmes, els llumins, l'oli. Els uniformes ens queien a trossos i molts soldats no duien botes sinó espardenyes d'espart...». Era la misèria d'una guerra pobra en un país pobre. Orwell ja havia viscut intensament abans del 36. Després d'estudiar a Eton, havia ingressat en el cos de la policia colonial i hi serví, destinat a Birmània, del 1922 al 1928. Després d'innombrables incidents i aventures, moltes de les quals narrades en el seu llibre Dies de Birmània (1934), tornà a Europa, treballà de qualsevol cosa a París i Londres i en esclatar la guerra espanyola, s'hi apuntà sense pensar"ho dos cops.