Arriben a Luxemburg, sota el comandament del príncep Alejandro Farnesio, els «tercios» espanyols, en nombre de sis mil homes. Els Farnese o Farnesio són els membres d'una família italiana, originària dels voltants d'Orvieto, de la qual sortiren capitans, un papa (Paulo III) i alguns ducs de Parma. És famós a Roma el Farnesino o Villa Farnese, un palau que fou d'aquesta família i que ornà Rafel Sanzio amb belles pintures al fresc. Alexandre Farnesio fou gran capità al servei de Felip II, governador dels Països Baixos (1545-1592) i també en fou governador el seu fill Ranucio, que va sotmetre aquell país pel terror (1569-1622). Alejandro Farnesio, el 1579, posava setge a la ciutat de Maastricht, en el SE dels Països Baixos, a la província de Limburg, a la vora del Mosa.
De gran importància estratègica per la seva situació i fortificacions, oposà forta resistència, però les tropes de Farnesio hi entraren finalment i la saquejaren. Un aspecte de la ciutat i de la seva caiguda en mans de l'exèrcit espanyol es pot veure en una pintura del saló del tron del monestir de l'Escorial. Hi podem veure la població dins les seves muralles torrejades, enmig de la qual hi destaca el campanar de la seva catedral romànica i més enllà el de Nostra Senyora, del mateix estil, els campaments dels assetjadors, una càrrega de cavalleria, una ofensiva artillera i a la part dels defensors, uns rengles de mosqueters que fan foc contra l'invasor. Doncs bé, entre aquests mosqueters hi figurava Artagnan. Com deia un crític, fa anys, «Artagnan, el més famós dels famosos mosqueters, no és només degut a la fantasia de l'escriptor. El seu caràcter, els principals trets de la seva història i algunes de les seves aventures estan preses de la història verídica de Carles de Baatz de Castlemore, comte d'Artagnan. Però, amb quin personatge de novel·la no passa el mateix? Hi ha algun novel·lista que no hagi copiat en el seu protagonista el tipus, el caràcter o les aventures d'un personatge real, ja sigui famós, ja sigui només conegut? La realitat dóna a l'escriptor el tipus original, a grans trets dibuixat, i l'escriptor en desenvolupa el model.
Però, qui era d'Artagnan? Es tracta del fill de Françoise de Montesquion i de Bertrand de Baatz, que morí heroicament a Maastricht tot comandant un esquadró de mosqueters. Alexandre Dumas pren aquest individu de les cròniques i el transforma i el fa viure un temps immediatament posterior però amb les mateixes armes i el mateix posat. Així, Artagnan esdevé el company inseparable d'Athos, Porthos i Aramis i un súbdit fidel d'Enric IV. Gascó brau i astut, entra a París sense un cèntim i s'enfronta als homes de Richelieu.
Anna d'Àustria, en un moment de feblesa, ha donat a Buckingham el vàlid de Carles I d'Anglaterra, un collar de diamants. Lluís XI II, aconsellat per Richelieu, ordena a la reina de portar la joia a un ball de la cort. Els quatre mosqueters, assabentats del perill, rescaten el collar, salven la reina i fan quedar malament el cardenal Richelieu. El resultat de tot això és tot un seguit de lluites espasa en mà, amb un dinamisme que atreu el lector i més encara el lector jove. Les nombroses versions cinematogràfiques sobre el tema ho confirmen sobradament. I és que com solen dir, la fantasia mou els pobles i el d'Artagnan novel·lesc supera el d'Artagnan històric, tot i què aquest mereix tots els respectes per part d'aquells lectors que estimen, per damunt de qualsevulla altres, els relats èpics.
