Travessen el portal pintat amb blavet i almangre d'una casa a la ciutat santa de Qayrawân. Amb la bicicleta, un home, els dos fills i un anyell se'n van a fer una volta tot cercant un redol d'herba on l'animal pugui tenir la seva bona ració diària de menjar. Quan en trobin, llavors s'ho miraran satisfets i sospiraran pensant en els dies de festa que vindran. S'aturen quan la ciutat murallada queda a uns pocs quilòmetres i, a l'espera de la veu del muetzí, els minarets estan silenciosos. Amb no massa diferències, aquesta estampa es repeteix. A vegades l'home va sol amb la bicicleta i, per fer via, du l'animal a l'esquena: una mà al manillar i l'altra subjectant-li les potes. Són coses que formen part de la vida de cada dia.

Quan acaba el Ramadà, tots els bons musulmans fan tres dies de festa. És l'Eid al"Adha. I quan comença el temps de la pelegrinació a La Meca celebren l'Eid al"Kebir. Una part important d'aquestes celebracions és l'anyell, que moltes famílies, fins i tot de les ciutats, crien a casa seva. A l'espera del gran dia, quasi conviuen amb l'animal que duen a pasturar per les vores de les carreteres.

La ciutat, Qayrawân, té una de les mesquites més importants del món islàmic. Passejar pels seus carrers és anar descobrint un paisatge urbà fet de colors, volums, perfums i mirades "directes o filtrades per fines teles" que sembla que volen fer una radiografia al visitant embadalit que, com si suràs sobre les aigües d'un riu que no té fi, es deixa dur per carrers i carrerons. Mentrestant li oferiran la possibilitat, sovint quasi l'obligació, de comprar catifes, espècies, peces de coure i perfums. Hi haurà qui voldrà fer de guia, o obrirà la porta de la casa per invitar a un te. Si és al final del Ramadà, o quan la gent es prepara per anar a La Meca, els anyells belaran i, escorxats i cuinats, seran els protagonistes de cada taula.