Lloseta i la Bonanova (1653)

TW
0

Un bon amic i estimat lector, mossèn Jaume Capó Villalonga, historiador, publicava el 1992 la Història del Santuari de la Bonanova i, essent ell de Lloseta, ens recordava la relació existent entre aquesta vila de Mallorca i l'emblemàtic santuari dels afores de Palma. Molt fidel a la festa patronal de la Mare de Déu de la Bonanova, mossèn Capó predica enguany el seu quaranta-set sermó referit a tan solemne data, tot i que se li encarrega, per ser la persona més idònia a fer el panegíric. Però... Quina és la relació de Lloseta amb el santuari? Ell mateix ens ho explica amb aquests mots: «Sabreu que la cavalleria de Son Vic, dins la qual hi ha el santuari, pertany a la família Togores, comtes d'Aiamans, des del segle XVII. Fou adquirida en pública subhasta pel III comte canonge don Jeroni Ballester de Togores. El propietari d'aquesta cavalleria, en aquelles saons, era el senyor Jaume Rossinyol.

Aquest, per pagar deutes, a més de vendre les possessions de Son Morei i de Son Monget amb seixanta quarterades de la marjal de Muro i d'unes cases amb hort contigu dins Ciutat, subhastà la cavalleria de Son Vic. La subhasta es dugué a terme el setembre de 1653 a la plaça de Cort. Es xifrà com a preu màxim la quantitat de tres-mil lliures. Després de distintes convocatòries, s'adjudicà la dita cavalleria al ja esmentat comte i canonge com el més dient postor per dues mil dues-centes cinquanta-una lliures. Les confrontacions del terme de la cavalleria eren aquestes: per una banda, el castell de Bellver; per l'altra, la possessió de Son Berga del cavaller de l'Orde de Sant Joan Mateu Fortesa; per altra, la muntanya de Na Burguesa de fra Pelai Quint i Burguès, també de l'Orde de Sant Joan; per un altre cantó amb la possessió de Bendinat que pertanyia al mateix fra Pelai; finalment, la costa, amb Cala Major, cala Formatge, port del Diable, cala de la Torre d'En Carroç. Sobre aquesta cavalleria, els Togores hi tenien el domini directe, no útil, amb tots els drets alodials. La fórmula de tals drets era la consuetudinària: mercè de lluïsme, presentació de fadiga de deu dies, delme dels fruits a raó de vint, una al senyor alouer. Curiositat és que percebia un cens de cinquanta parells de gallines cada any...». Ja són ous i gallines! Les cavalleries, amb les seves jurisdiccions, foren abolides per les Corts de Cadis, el 6 d'agost de 1811 i aquesta abolició es va veure confirmada, cosa rara, pel nefast monarca Ferran VII.

I en aquest país de mariners, en una Mediterrània freqüentada en els segles pretèrits, fins al 1830, quan la conquesta francesa d'Alger, per pirates i corsaris, les famílies dels navegants pujaven al santuari i allà pregaven per la «bona nova» d'un feliç retorn.