«La nostra esquadra està perduda des que sortí de Cabo Verde "comunica l'almirall Cervera, tal dia com avui, al capità general Blanco que té el comandament suprem espanyol a Cuba" la terrible i estèril dissort que significa la sortida d'aquí per força, ja que d'altra manera és impossible, mai no seria jo qui la decretàs, ja que em creuria responsable al davant de Déu i de la història d'aquestes vides sacrificades per causa de l'amor propi, però no en la veritable defensa de la pàtria...»
Blanco no s'adona de la veritable situació i el dia següent respòn: «Crec que Vossa Excel·lència exagera quelcom les dificultats de la sortida. De nit els trets són incerts i encara que en tragués avaries, res representarien comparades amb la salvació dels vaixells. Jo tenc una gran confiança en l'èxit i deix completament a discreció de Vossa Excel·lència, les quals aptituts són tan altes, la via que ha de seguir...»
Cervera insisteix en el fet que es prepara una derrota total i que de l'esquadra espanyola no en restarà un sol vaixell. Els desembarcaments de tropes americanes compliquen la situació. Pocs dies després és la famosa acció d'El Caney on 6.500 americans s'enfronten a una tropa espanyola deu vegades inferior. Comanda les tropes espanyoles el general eivissenc Vara de Rey. La resistència és ferotge. Però quan el propi general cau mort, gestes com aquesta són del tot inútils. El general Blanco telegrafia des de l'Havana a Cervera amb la següent ordre: «Reembarqui tripulacions i aprofitant l'avinentesa més immediata, surti amb tots els vaixells d'aquesta esquadra...»
Els vaixells encenen calderes. Les màquines de carbó han de menester el seu temps per estar a punt. Quan l'esquadra salpa, la singladura és ben curta, puix la sortida de la badia de Santiago es troba bloquejada per l'enemic. Quatre hores després l'esquadra espanyola no existeix. La marina espanyola ha tingut 350 morts, 160 ferits i quasi 1.700 presoners. Els americans només han tingut un mort i dos ferits. Així, amb aquest complex de superioritat, l'almirall Sampson telegrafia el president MacKinley: «La meva esquadra ofereix a la nació com a regal, essent avui la festa de la nostra Independència, la destrucció de tota l'esquadra de Cervera. No ha pogut fugir ni un vaixell espanyol.»
Els episodis d'heroisme que narra la premsa són sensacionalistes i diversos, com refereix l'historiador Bravo Morata: el mariner que salva dos companys ferits acoltellant els tiburons que ja començaven a devorar-los; el fogoner que en pujar a coberta, perquè la nau comença a enfonsar-se, aprofita per disparar el canó de proa, els artillers de la qual es troben morts sobre la peça; el telegrafista que es troba en el seu lloc fins el darrer instant, negant-se amb el vaixell per no deixar la seva tasca...»
Un desastre que els mals governs de Madrid han estat cercant al llarg de tot un segle.
