Dant, condemnat per extorsió (1302)

El famós escriptor italià Dant Aligheri (1265-1321), florentí, autor de la Divina Comèdia i pare de la poesia del seu país, desenvolupà un paper polític ben important a la seva ciutat natal, on li encarregaren algunes missions diplomàtiques. Fou un dels anomenats «sis priors», però pertanyia al partit dels «blancs» i els «negres», opositors al govern, vigilaven la seva gestió. Fou enviat com a ambaixador de la Senyoria, acompanyat de Guido Ubaldini d'Aldobrandi i Maso Minerbetti, a Roma, per protestar davant Bonifaci VIII contra l'arribada de Carles de Valois. Tanmateix l'ambaixada entrava amb retard a la Ciutat Santa i Dant era detingut pel Pontífex. Durant la seva absència, els «negres», amb l'ajut de l'esmentat Carles de Valois, s'apoderen del govern de Florència. I Dant, de retorn, és acusat pels «negres» d'extorquir alguns ciutadans, abusant de la força i del poder, i fou sentenciat, amb altres quatre notables del seu partit, al pagament de cinquanta mil florins com a indemnització a les suposades víctimes dels seus negocis bruts sota amenaça. També serà exiliat durant dos anys i sotmès a la perpètua exclusió de l'exercici de qualsevol càrrec públic. En aquestes dates, Dant no es presentava, dins el termini exigit, per pagar la quantitat de la condemna. I una nova sentència el condemnava, amb altres quinze ciutadans, a morir cremat viu, en cas de caure en mans dels florentins. El poeta, doncs, no podia retornar a la seva pàtria. Va a Mugello i a l'església de Sant Godenzo estableix una aliança entre els exiliats florentins i es proposa, en unió dels gibel·lins i de la família Ubaldini, recórrer a les armes contra el partit dels «negres». La campanya fracassa i, entristit més encara, Dant es trasllada a Forli, domini del gibel·lí Scarpetta degli Ordelaffi. Recordem que Güelfs i Gibel·lins eren el dos partits poderosos que dividiren Itàlia del segle XII al XV. Els primers eren partidaris dels papes i els segons de l'emperador d'Alemanya.