algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
31°

Qui va ser en Pere Abat (1307)

El manuscrit o codi de Pere Abat, El Cantar del Mío Cid, el degà dels textos de la literatura castellana, presenta dues notes al final d'un llarg romanç que canta les aventures de Rodrigo Díaz de Vivar, àlies El Cid, personatge semihistòric, semillegendari, nascut prop de Burgos cap al 1030 i mort a València el 1099. La primera de les notes diu: «A qui escriví aquest llibre li doni Déu el Paradís.
Amén.

Pere Abat l'escriví, en el mes de maig, en el temps de Mil i CCCXLV anys». És a dir, el 1307 del calendari gregorià. Com a segona nota, proposa Pere Abat una apel·lació joglaresca amb la qual festivament demana vi per acontentar els cors: «El romanç us han llegit. Donau"nos, doncs, tassons de vi! Si és que no teniu diners, empenyorau el que tingueu, i del que us donin, beveu!»

Hem de pensar que el romanç del Cid és anònim i que aquest Pere Abat era, només, un monjo copista, puix aquesta és la creença dels estudiosos. Recordem que el Cid va passar la primera part de la seva vida a la cort de Ferran I de Castella i passà després de la mort d'aquest a servir el rei En Sanç, assassinat en el setge de Zamora per Bellido Dolfos. Com que a Santa Gadea, església de Burgos, el Cid féu jurar Alfons VI de no tenir res a veure en aquella mort, l'heroi és desterrat, es dedica a lluitar contra els àrabs i a conquerir el Regne de València, que conservà fins el dia de la seva mort. Els personatges que compareixen al llarg dels textos són ben diversos i d'entre d'ells ens criden l'atenció el Comte de Barcelona, on hi ha un error de nom, puix es tractaria de Berenguer Ramon II El Fratricida; els jueus Raquel i Vidas, que són ficticis; els moros Abengalbón, Búcar, Yusúf i Tamín, els tres primers històrics i el quart, de ficció; María, filla del Cid, que es casà amb Ramon Berenguer III, i a la qual anomenen Donya Sol en el romanç... Però el personatge més important és València.

«Quan de Benicadell el Campeador s'apodera, bé que a Xàtiva ho lamenten i també a Cullera.
No és amagat dolor el que senten a València.
Agafant en terra de moros i els guanys sumant, i dormint de dia i de nit vetlant, en prendre aquelles viles nostre Cid passà tres anys».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.