Fa deu anys era publicat el text de la Convenció dels Drets del Nin, un pacte internacional d'absoluta importància, amb universalitat de compromís per part dels diferents pobles i nacions que es volen dir civilitzats. Així i tot, milions de criatures en tot el món sofreixen cada dia, ara mateix, les més cruels agressions i mancances. La tragèdia de Kosovo ens ha mostrat com milers i milers d'infants, sense esperança, s'han d'enfrontar a la supervivència. No tenien habitatge, ni assistència mèdica i eren, quan no torturats o assassinats, maltractats. Ho diu la premsa. Ho comenta la televisió. El clama la ràdio. Però tot, estant ben prop, ens sembla molt llunyà dels nostres entrepans d'hamburguesa amb patates fregides. I cada vint-i-quatre hores més de cinquanta milions de menors veuen violats els seus drets més elementals. Colòmbia, Brasil, Sudan, Somalia, Ruanda... Explica l'organització UNICEF que això no és cap problema episòdic, sinó un cas mundial d'alarma permament. Queviures, medicines, aigua potable i escoles...

No hi ha res més desprotegit per a fer valer els seus drets que la pobra infantesa. Els mots de la Convenció són ben explícits:
"Tots els infants tenen dret a la Vida, és a dir, a la nodrició, el desenvolupament i la supervivència.
"Tots els infants tenen dret a la Salut, és a dir, a l'atenció mèdica i la prevenció.
"Tots els infants tenen dret a l'Educació.
"Cap infant ha de participar en Conflictes Armats.

Però per a molts de governs això són paraules que se'n ha duit el vent i al cap d'una dècada la majoria dels esforços solidaris encara estan per fer. Que molts de nins puguin morir en el Tercer Món, cada minut que passa, per manca de iode, ferro i vitamina A, és quelcom que llança gemecs al cel. Més de dos milions de criatures moren de pulmonia cada any i tres milions a causa de la diarrea. Dos milions de nens han mort en aquests darrers anys a causa de les guerres en les quals són obligats a participar i cinc milions més han estat mutilats, disminuïts o incapacitats en el decurs dels combats i les represàlies. En els països en desenvolupament passen de cent-quaranta milions d'infants que manquen de tot accés a l'ensenyament primari i han de fer de nens"obrers, de sol a sol i de vegades per un plat d'arròs i un got d'aigua. Però si la situació dels infants en els pobles sotsdesenvolupats és escandolosament no ens fa cridar, precisament, d'optimisme el que s'esdevé aquí i en els nostres voltants quasi cada dia. Pares postissos que apallissen els seus fillastres. Mares desnaturalitzades que tiren un nadó al forat del lloc"comú. Pederastes que violen menors de totes les edats, fins i tot nens de pocs mesos, com es podia veure per Internet no fa massa. Recordau el cas «Arny» amb tots aquells nordafricans menors. I el cas del Duc de Feria que com Lewis Carroll gaudia amb la nuesa de nines petites llogades. I encara no fa dos dies aquell pare que violava reiteradament a la seva filla amb consentiment de sa mare...