A la premsa de tal dia com avui s'adona que el butlletí oficial recorda a tots els veïns «forasters» l'obligació de presentar a l'Administració d'Imposts la relació duplicada dels carruatges, cavalleries de luxe i automòbils amb la finalitat de procedir a redactar al padró corresponent.
Els forasters són, a Mallorca, aquells que han vingut de la Península i parlen castellà, i fins i tot aquells que nascuts aquí no s'han integrat del tot i es mantenen fidels al seu idioma d'origen sense preocupar"se de formar part de la nostra cultura autòctona. Forasters, però, n'hi ha hagut molts al llarg de la nostra història insular i molts d'ells ens han ajudat, en tot temps, a construir el país. Pegant una ullada al nostre passat ens trobarem amb «forasters» des dels dies mateixos de la conquesta duita a terme per Jaume I, quan el 1229 prengué Mallorca als moros. I així, d'aquelles dates tan llunyanes, podem veure encara llinatges molt antics de foraster que s'han mallorquinitzat com és el cas de Gacias, Gasset o Gassió per García, Gomis per Gómez, Llopis per López, Peris per Pérez, Sanchis per Sánchez, Ximenis per Jiménez, Llodrigues per Rodríguez... D'altra banda, dins la nostra història, personatges com Alfonso Rodríguez, el sant del col·legi i convent dels jesuïtes, o Alberta Giménez, la fundadora de la Congregació i col·legi de la Puresa, mai no es podran deslligar de les nostres cròniques amb un cert «títol de propietat». Forasters eren també els «carrilers» que treballaren en la construcció dels túnels del tren de Sóller, inaugurats el 1912, molts dels quals restaren ja per a sempre en la Ciutat de la Vall dels Tarongers i ja es casaren amb solleriques. Anant per la part antiga de Palma trobarem dos carrerons que no passen, un prop del carrer dels Oms i l'altre en una cantonada del carrer del Vi. Tots dos conserven el seu nom del segle denovè: Un es diu «Carrer de Ca'n Càceres» i l'altre «Carrer de Ca'n Burgos»... Història popular de dos personatges que eren coneguts pel nom de les seves poblacions nadiues...Foraster era l'escultor barroc Francisco Herrera, que s'establí a Mallorca i és autor d'obres molt importants a les esglésies de Sant Francesc i del Socors, entre altres tasques arquitectòniques i escultòriques de primer ordre. La torre del segon temple esmentat i la seva valuosa cúpula i volta de la capella de Sant Nicolau de Tolentí, autèntica «capella sixtina» del barroc mallorquí, basten per integrar aquest artista entre les glòries del país. És clar que aquí hi ha l'altra cara de la moneda, els forasters que han trepitjat aquesta terra amb un esperit colonialista, un fenomen més o manco freqüent des del 1714, amb l'estreta col·laboració d'una aristocràcia dominant i fervent partidària de l'espanyolisme.
