Segons Alzamora, «la normativa proposada per l’equip de govern insular és tan exigent que, a la pràctica, bloqueja el desenvolupament de l’autoconsum. Això suposa una barrera injusta per a particulars, comunitats energètiques o cooperatives, i només deixa marge per als grans inversors». Davant això, la formació ha presentat un paquet d’al·legacions a la proposta inicial de modificació del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM).
Les al·legacions registrades per MÉS posen, precisament, el focus en la regulació de l’autoconsum i la implantació de l’energia eòlica, dues qüestions que el portaveu considera «mal plantejades» i «profundament desequilibrades». En aquest sentit, Alzamora ha remarcat que «no podem fer la transició energètica a qualsevol preu ni repetir els errors del passat. El nou PTI afavoreix la concentració de poder en mans de grans empreses, mentre dificulta activament que la ciutadania pugui generar i consumir la seva pròpia energia». Encara més, al document d’al·legacions MÉS lamenta que espais com les Àrees de Protecció Territorial de carreteres quedin automàticament descartats com a zones aptes, malgrat ser, sovint, espais degradats o antropitzats que podrien tenir un ús eficient en la generació d’energia neta.
Eòlica: una aposta poc realista i amb alt impacte territorial
Una altra de les al·legacions clau fa referència a la planificació de zones prioritàries per a l’energia eòlica. Segons el partit, les previsions que conté el document són poc realistes, ja que parteixen d’un model de generació amb aerogeneradors de fins a 80 metres, quan la normativa insular actual només permet estructures de màxim 50 metres. A més, MÉS assenyala que hi ha municipis com Artà on el planejament urbanístic prohibeix aquestes instal·lacions, o com Calvià, on les zones delimitades són massa properes a espais naturals protegits. «La planificació eòlica que es proposa és incoherent: té un impacte paisatgístic molt elevat i no respecta els límits que estableix la mateixa normativa urbanística. No aporta garanties ni en eficiència ni en sostenibilitat», apunten.
Sòl rústic en risc: una planificació sobredimensionada
MÉS també posa «el crit en el cel» davant la «sobre dimensió» de la superfície territorial assignada a la implantació d’energies renovables. Segons les dades del mateix Consell, la zonificació del PTI preveu més de 16.600 hectàrees per a parcs fotovoltaics, quan només en caldrien unes 1.300 per cobrir els objectius marcats per la Llei de Canvi Climàtic de les Illes Balears. Aquesta previsió, sumada a la possibilitat d’instal·lar parcs en parcel·les de sòl rústic amb habitatges unifamiliars construïts després del 1997, pot disparar encara més el consum de territori agrari. També demanen augmentar la distància mínima entre parcs fotovoltaics —ara fixada en 800 metres— fins a 2.500 metres, per evitar la saturació en municipis com Llucmajor o Marratxí, que ja concentren bona part de les instal·lacions tramitades.
Una altra de les crítiques de MÉS recau en la manca de claredat sobre el desmantellament de les instal·lacions i la restauració del territori quan aquestes deixin de funcionar. Tot i que la normativa preveu que els projectes incloguin una proposta en aquest sentit, no s’hi especifica com s’executarà, qui n’assumirà el cost ni quines garanties es demanaran als promotors. La formació exigeix que aquesta responsabilitat no recaigui, en cap cas, sobre l’administració pública ni sobre els ajuntaments, i que el PTIM ho reguli de manera clara i detallada.
MÉS aposta per prioritzar espais urbans, industrials i degradats
Com a alternativa, MÉS proposa un gir de 180 graus en la planificació de les zones prioritàries per a energies renovables. El partit aposta per utilitzar de manera preferent espais ja antropitzats, com cobertes d’edificis públics i privats, naus industrials, aparcaments, estacions de servei, depuradores, abocadors tancats o mines abandonades. També consideren fonamental fomentar l’autoconsum compartit en entorns urbans i periurbans i recuperar espais degradats amb valor ambiental nul o molt baix per a la generació d’energia neta. «No podem continuar consumint territori rústic com si fos infinit», ha afirmat Alzamora. «La transició energètica ha de ser planificada, distribuïda i amb criteris de justícia ambiental i territorial. I, sobretot, ha de posar les persones al centre del sistema energètic, no els interessos de les grans empreses», ha remarcat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.