El Govern fa comptes tornar a prorrogar el termini per a acreditar el coneixement de llengua dels funcionaris

TW
1

Els mètodes per anar fent desaparèixer la llengua catalana de l’Administració són diversos i ara mateix estan tots en marxa, tot i que és just recordar que alguns venen de l’anterior legislatura.

El decret llei 5/2025 que prorroga el termini per a acreditar el coneixement lingüístic dels funcionaris en els processos d'estabilització i rebaixa el requisit per als zeladors es debatrà en el ple del pròxim dimarts, que començarà a les 09.00 hores amb la sessió del control al Govern.

Aquesta mesura s'inclou en el decret llei de mesures extraordinàries i urgents de capitalitat de Palma i Eivissa, de Menorca Reserva de la Biosfera i de transport interinsular de residus de Formentera i Eivissa, aprovat a Consell de Govern el passat 16 de maig i pactat amb Vox.

En concret, el decret modifica una disposició addicional del decret de mesures urgents per a reduir la temporalitat en l'ocupació pública (de juny de 2022) per a prorrogar el termini del qual disposen els funcionaris per a acreditar el coneixement del català en els processos d'estabilització.

El nou decret afegeix una disposició addicional al qual marca els requisits lingüístics en la sanitat pública per a rebaixar el nivell de coneixement que han d'acreditar els zeladors.

D'altra banda, el decret també fa referència les lleis de capitalitat de Palma i Eivissa i a la de reserva de la biosfera de Menorca, així com al trasllat de residus de Formentera a Eivissa.

En primer lloc, es transfereixen 50 milions d'euros a l'Ajuntament de Palma, corresponents a les anualitats de 2024 i 2025.

En la mateixa línia es modifiquen la llei de capitalitat d'Eivissa i la llei de reserva de la biosfera de Menorca per a assegurar en tots dos casos que les aportacions anuals mínimes siguin de quatre milions d'euros per a l'Ajuntament d'Eivissa i per al Consell de Menorca, respectivament.