En la roda de premsa d’inici de curs, l’STEI Intersindical ha posat de manifest que les mancances en les infraestructures són una de les assignatures pendents de la Conselleria d’Educació.

Segons dades d’una enquesta que han respost 132 centres educatius, un 60,83% manifesten que tenen deficiències estructurals; mentre que un 81,17% tenen problemes de climatització davant l’emergència climàtica.

Des del sindicat assenyalen que només un 22% de les infraestructures previstes al 2016 de nova construcció s’han duit a terme, i en relació a les obres d’ampliació, s’han executat el 68% del total.

L'STEI considera que «el número d’aules prefabricades és el vertader termòmetre de l’estat de les infraestructures educatives». Per això, asseguren que és «del tot necessari un pla de xoc per revertir aquesta situació. No és admissible que aquest curs hi hagi 156 aules prefabricades, 4 més que el curs anterior».

El sindicat ha recordat que la població escolar de les Balears continua augmentant, aquest curs amb 1.700 alumnes més. «Malgrat les paraules del conseller a la roda de premsa d’inici de curs del 7 de setembre, en què va dir que 'tots els grups estan per davall de les ràtios' que marca la normativa, almenys 19 centres dels que han contestat l’enquesta tenen ràtios per damunt de la norma vigent», denuncien des del sindicat.

A més també han destacat que manca professorat de suport en l’atenció a la diversitat, i tots els centres consultats amb l’orientador compartit reclamen que el necessiten a jornada completa. «Si es volen fer passes de debò cap a una escola inclusiva, cal capgirar del tot aquesta tendència», reclamen.

Pel que fa al pressupost per a educació, en aplicació de la LEIB i el seu compromís d’arribar a un 5% del PIB destinat a educació en vuit anys, l’STEI reclama el que estableix la UNESCO, és a dir, el 7%. En relació a la partida per al 2024, demana que aquesta sigui com a mínim de 1.455 milions d’euros, per fer front a les mancances que s’han de solucionar.

Per últim, l'STEI ha recordat que no hi ha cap conflicte lingüístic a les aules i ha demanat que es respecti la normativa vigent pel que fa a la tria de llengua. Si no és així, han assegurat que no descarten «cap via jurídica i d’oposició a aquest atac a la presència del català a l’ensenyament».