MÉS per Mallorca ha presentat aquest dijous una Proposició no de Llei perquè el Govern espanyol impulsi legislació per tal que, per una banda, els bancs i caixes retornin els doblers dels rescats bancaris produïts des del 2008 fins ara i, per l’altra, es congelin les hipoteques de bancs i caixes dels habitatges principals – el primer habitatge – per un període determinat.
El fet és que aquest mes de gener s’han fet públics els beneficis de les caixes i bancs de l’Estat. En concret, hem pogut saber que el banc Santander ha declarat uns beneficis de 9,6 mil milions d’euros, suposant això un rècord dels beneficis de l’entitat – un 18% més que l’any anterior –, o que el banc BBVA n’ha declarat 6,4 milions, la pujada més gran de la seva història – un 38% més que a l’any anterior.
De fet, a l’Estat espanyol els grans bancs s’enriqueixen en bona part per la pujada dels tipus d’interès decretada pel Banc Central Europeu, dirigit per Christine Lagarde i Luís de Guindos – exministre del Partit Popular. Segons el diputat de MÉS per Mallorca, Joan Mas ‘Collet’, «amb l’excusa de 'frenar la inflació', i malgrat que les evidències demostren el contrari, els qui dicten la política monetària no manifesten cap mena d’escrúpols en enfonsar milions de famílies arreu d’Europa, que a més de l’increment dels preus dels aliments i l’energia, ha d’afrontar la pujada de les hipoteques més gran en dècades».
L’evidència d’aquest enriquiment no intervengut es denota clarament quan comparam els 21.000 milions de beneficis dels grans bancs de l’Estat durant el 2022 amb els minsos 1.000 milions que els suposarà el nou impost a la banca, i contra el qual s’han manifestat reiteradament banquers com Goirigolzarri o Patricia Botín. «Entre ells es protegeixen, mentre obtenen aquests beneficis tanquen oficines, com és en el nostre cas el d’oficines de l’antiga Sa Nostra, i s’han desfet d’un terç dels seus treballadors i treballadores. Els grans bancs no arriben a pagar ni un 5% de l’Impost de Societats, pagant així molt menys que qualsevol autònom o petita o mitjana empresa. Mentrestant, aquests bancs deixen de pagar interessos per dipòsit i la ciutadania continua pagant més per la seva hipoteca i fent front a comissions», ha explicat.
A més, el juny de 2017, el Banc d’Espanya va declarar que donava per perduts els 60,6 mil milions d’euros del rescat bancari a les caixes i bancs espanyols atorgat per la Unió Europea. D’aquesta manera, el conjunt que no es recupera és de quasi el 80% dels ajuts públics directes. Segons Mas, «aquests doblers van sortir de les arques públiques, és a dir, de les butxaques de tota la ciutadania, i cal que es retornin». «Un exemple per tal de recuperar aquests doblers seria la implementació d’un impost a les transaccions financeres o d’un impost específic a la banca; i un altre seria la reforma de l’impost de societats respecte a la tributació de les grans corporacions», ha assenyalat.
Així, consideren que l’Estat té al seu abast les eines per a dur a terme la recuperació dels doblers públics i la redistribució d’aquesta riquesa; «una reducció dels beneficis privats en benefici del bé comú», ha remarcat el diputat. «Cal recordar que la recuperació d’aquests doblers equivaldria, per exemple, a construir quasi quatre-cents mil habitatges públics, a construir vint mil escoles infantils o a pagar la pensió a cinc-centes mil persones jubilades durant deu anys», ha apuntat.
