El coordinador de MÉS per Mallorca i candidat de la formació al Govern, Lluís Apesteguia, ha subratllat aquest dimecres que s'ha demostrat que és "fals" el debat de la manca de sanitaris pel català a les Balears.
En roda de premsa amb el diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas 'Collet', Apesteguia ha valorat la rectificació del Govern sobre la petició del català en el procés d'estabilització de professionals sanitaris a les Illes per dues raons: «Primer, perquè es garanteixen els drets lingüístics dels ciutadants de les Balears a ser atesos en català a la sanitat pública i, segon, es cobreix amb el que marca la legislació vigent».
Sobre el procés d'estabilització, el coordinador de MÉS per Mallorca ha indicat que contempla 4.000 places en conjunt, de les quals 3.800 sortiran amb el requisit del català i 200 amb l'exempció del català perquè «hi ha un dèficit constatat», però s'establiran mecanismes de formació i assessorament lingüístic perquè en el termini de dos anys se n'acrediti el nivell exigit.
Apesteguia ha explicat que durant la negociació han constatat amb xifres de l'IB-Salut que de les 49 especialitats que s'havien exonerat del requisit del català, 34 no tenien problemes de falta de personal i 15 sí, de manera que estava «justificada» l'aplicació de la exempció. Tot i això, ha comentat que per a aquestes places els professionals que no tinguin el nivell requerit del català s'establirà formació perquè puguin acabar acreditant-ho.
«S'ha pogut arribar a un acord que garanteixi els drets lingüístics dels pacients i això és important perquè es compleix el que determina la llei», ha dit Apesteguia en referència al Decret llei 6/2022 de mesures urgents per a reduir la temporalitat a l'ocupació pública de les Balears.
Davant d'això, des de MÉS han subratllat que s'ha demostrat que és «completament fals» que el català sigui «un problema per a cobrir places sanitàries». «Totes les persones i partits polítics que deien això mentien i ho sabien». En paraules d'Apesteguia, «el debat del català és mentida i el requisit està completament justificat».
«No hauríem d'haver arribat mai aquí. Com a coordinador d'un partit polític i també com a militant lingüístic arribar fins aquí és la constatació d'un fracàs», ha asseverat perquè «no s'ha de continuar tenint conflictes sobre política lingüística».
El problema son els forasters inadaptats que volen eliminar la nostra llengua, per ells no haver d'esforçar-se en aprendre-la. I també formen part del problema els feixistes-gonelles, que per tal de fulminar tota la nostra cultura i les nostres arrels, al més pur estil jihadista talibà o de l'Estat Islàmic, continuament i sense cap vergonya, escampen tot tipus de mentides sobre la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra Història i el nostre poble ,per destruir les vertaderes i pet embullar a la gent, amb la finalitat de que perdi l'interés per tot el que surt del nostre meravellós poble.
Aquests dos grups son el vertader problema i no la llengua. I és a aquests als que s'han de corregir. I també i fer lleis, perque se puguin perseguir les seves barrabassades.