El Grup Parlamentari d’Unides Podem al Parlament ha registrat aquest dijous, 14 de juliol, una Proposició de Llei per tal d’aprovar l’Inventari de Llocs d’Interès Geològic de les Illes Balears i per a millorar la protecció del Patrimoni Geològic.

La Declaració Internacional dels Drets de la Memòria de la Terra de Digne (1991) i la posterior Declaració de Girona sobre el Patrimoni Geològic (1997) varen afirmar que el patrimoni geològic està íntimament unit al medi ambient. La seva conservació és indissociable de la del patrimoni natural i cultural, per la qual cosa, remarquen que «una política de conservació de la natura que no contempli adequadament la gestió i protecció del patrimoni geològic mai serà una política ambiental correcta».

L'Informe sobre l'estat del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat a Espanya a 2020 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, referent al sexenni 2014-2020, fa notar que si bé va en augment el número de Llocs d’Interès Geològic (LIG) i de Global Geosites estudiats i inclosos en l'Inventari Espanyol de Llocs d'Interès Geològic (IELIG), el 14,4% dels LIG revisats a 2020 presentaven un estat de conservació desfavorable. A més, una primera avaluació ha estimat que més del 40% d'aquest patrimoni geològic està directament amenaçat i és molt vulnerable als impactes del Canvi Global i del Canvi Climàtic. L’Informe, particularment, urgeix a garantir la conservació eficaç del patrimoni de tipus paleontològic.

D'altra banda, remarca Pablo Jiménez, d'Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB), «no podem oblidar que l'evolució geològica d'un territori i els elements geològics resultants són els que determinen la geodiversitat i condicionen el paisatge». El Conveni Europeu del Paisatge, fet a Florència el 2000 i ratificat per Espanya en 2007, obliga les parts a reconèixer jurídicament els paisatges com a element fonamental de l'entorn humà, expressió de la diversitat del seu patrimoni comú cultural i natural i com a fonament de la seva identitat; i a adoptar mesures específiques de sensibilització de la societat civil i les autoritats públiques sobre el valor dels paisatges; mesures de formació i educació; i a establir procediments d'identificació i qualificació dels paisatges, definir objectius de qualitat per a aquests i establir instruments d'intervenció destinats a la protecció, gestió i/o ordenació del paisatge.

A les Illes Balears, des de l’àmbit tècnic i científic s'ha realitzat un notable esforç d'inventari i caracterització del Patrimoni Geològic que fins ara no s'ha reflectit en figures normatives ni de protecció. Així mateix, la publicació dels llibres 'Illes d’aigua. Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes Balears' i 'Els camins de l’aigua de les Illes Balears', realitzats en col·laboració amb l'Instituto Geológico y Minero de España (IGME) i amb la participació d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’Associació de Geòlegs dels Illes Balears (AGEIB) i la Federació d'Espeleologia de les Illes Balears va representar una fita fonamental en el coneixement del nostre Patrimoni. «Les característiques del desenvolupament econòmic de les Illes aconsellen que els béns integrants d’aquest inestimable patrimoni siguin objecte de protecció», ha remarcat Jiménez.

A més, ha destacat que creu que aquesta llei «pot tenir un consens ampli de les forces polítiques d'aquesta comunitat autònoma. Aquesta proposició de llei ha tengut en compte la visió de l'Associació de Geòlegs de les Illes Balears, un dels representants del qual tenim avui aquí, de l'IGME, de la Federació d'Espeleologia d'IB i que ha comptat amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient del Govern i de MÉS per Mallorca».

S’entén per ús sostenible del Patrimoni Geològic de les Illes Balears aquell que permet l’ús dels seus elements com un recurs científic o educatiu i com un recurs econòmic d'interès en aplicació d’estratègies de desenvolupament sostenible sobre un determinat territori. El Pla de Ordenació de la Xarxa Balear de Llocs d'Interès Geològic de les Illes Balears ha d’establir els criteris per a la protecció, gestió, divulgació i ús sostenible del Patrimoni Geològic de les Illes Balears. Per Illes, dels 169 LIG catalogats a les Balears en total, 95 corresponen a Mallorca, 43 a Menorca, 16 a Eivissa, 8 a Formentera, 4 a cabrera, un a Sa Conillera, un al Canal de Menorca i un a Sa Dragonera.

A més, el Govern, en el marc de la col·laboració amb el Ministeri competent en matèria de Medi Ambient, proposarà que formin part de l’Inventari de Llocs d'Interès Geològic estatal, com a mínim, els Llocs d’Interès Geològic inclosos a l’Inventari de Llocs d’Interès Geològic balear.