El Govern de les Illes Balears ha consensuat amb les principals institucions, agents socials, partits polítics i societat civil, dins l'anomenat Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, un document detallat de 70 actuacions que es consideren fonamentals per pal·liar els efectes que el conflicte bèl·lic que pateix actualment Ucraïna, amb la invasió russa, pugui tenir en l'arxipèlag.

Fruit d'intenses reunions de treball i col·laboració amb els principals agents dels diferents sectors socials i econòmics de les Illes, s'ha consensuat un document que té com a objectiu impulsar diverses mesures de caràcter social, laboral i econòmic que han de contribuir a minimitzar els efectes de la guerra, tant des del punt de vista humanitari com econòmic.

El document acordat aquest dimecres fa especial referència a les conseqüències en proveïment d'energia o carburant, però també planteja ajuts i línies específiques per als sectors més afectats per aquesta nova crisi mundial causada pel conflicte bèl·lic a Ucraïna.

D'aquesta manera, d'una banda, s'atendran les necessitats més urgents que sofreixen les persones refugiades desplaçades a les Illes i, de l'altra, es proposen un conjunt de polítiques de protecció per a la societat i l'àmbit econòmic i laboral, amb actuacions adreçades a pal·liar els efectes de la guerra, tant per a les empreses com per a les persones treballadores de les Illes Balears.

Després de la reunió del Pacte per a la Reactivació, la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha agraït que tots els participants «condemnin absolutament» la invasió a Ucraïna i treballin conjuntament per trobar «les millors propostes en els moments tan difícils que ens ha tocat viure».

La presidenta ha assegurat que, durant pla presentat avui, «s'ha enfocat el problema dient: la solució és europea perquè el problema és europeu» i, per tant, sol·licitant a Europa i a l'Estat «un canvi regulador» que impliqui la baixada del preu de l'energia.

Armengol també ha explicat que des del Govern s'està treballant amb les Illes Canàries, Ceuta i Melilla per reclamar conjuntament davant del Govern espanyol «mesures específiques en temes de transport i d'hidrocarburs pel que significa el sobrecost per als territoris extrapeninsulars».

Pel que fa a les propostes, la presidenta ha defensat que són mesures de «complementarietat necessària» amb les de l'Estat i Europa i que estaran centrades en l'atenció a persones refugiades (amb deduccions fiscals per a les famílies que vulguin acollir o fer donacions relacionades amb la guerra a Ucraïna), en la protecció de les persones (amb ajudes específiques per a famílies vulnerables) i en la protecció dels sectors més afectats: «hem compromès ajudes directes al transport i el sector primari que treballarem amb els sectors i els agents socials i econòmics», ha afirmat.

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha defensat, per la seva part, que «la transició energètica és una de les vies per poder estabilitzar els preus d'un bé de primera necessitat com és l'electricitat i deixar de dependre de l'exterior en matèria energètica». És per això que el pla presentat avui incorpora mesures com l'agilització de tots els projectes d'autoconsum que hi ha en marxa i peticions al Govern espanyol relacionades no només amb l'establiment d'un preu màxim a l'electricitat, sinó també amb l'agilització de la transició ecològica «per configurar l'autoconsum com un dret dels ciutadans de les Illes Balears».

Finalment, la consellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, ha reivindicat la col·laboració institucional que s'està produint a les Illes Balears per atendre «els dos grans espais de vulnerabilitat» que ha generat la guerra, el relacionat amb les persones refugiades, a qui el Govern «s'ha compromès a acollir», i el relacionat amb les persones vulnerables a les Illes Balears. «És el moment de continuar protegint», ha afirmat Santiago, en referència a la proposta del Govern perquè l'Estat «prorrogui totes les mesures de protecció de l'habitatge que es van activar durant la pandèmia», així com iniciatives per agilitzar la tramitació de l'Ingrés Mínim Vital. Són, totes elles, mesures que es complementaran amb subvencions autonòmiques a les entitats que treballen per pal·liar la pobresa energètica i per garantir l'alimentació de les persones vulnerables.

El conjunt de mesures plantejades en el marc del Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears ascendeix a 70 en total, que es divideixen en tres grans eixos, tant territorials com estatals: mesures humanitàries, mesures socials i mesures econòmiques.