El diputat de MÉS per Mallorca, Joan Mas 'Collet', ha censurat la «manca de sensibilitat i compromís» del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital amb el català.
El ministeri dirigit per Nadia Calviño, ha explicat 'Collet', ha aprovat el Projecte Estratègic per a la Recuperació (PERTE) 'Nova Economia de la Llengua' al qual destinarà 1.100 milions d’euros. No obstant això, el Govern espanyol només destinarà el 2’7 per cent d’aquests doblers a projectes en català. «Aquesta distribució pressupostària no respon a la diversitat lingüística de l'Estat i no tracta a les persones parlants de totes les llengües de manera igualitària. Tampoc respecta que les competències en llengües distintes al castellà corresponen de manera exclusiva als governs autonòmics. És per això que demanen un redisseny del Perte que tinga en compte que el 40% de la població de l'estat viu en territoris amb una llengua pròpia i oficial diferent del castellà», ha assegurat el diputat ecosobirannista.
Segons el diputat de MÉS, la redistribució de fons hauria de complementar-se amb altres aportacions provinents de l'Instituto Cervantes, «el pressupost del qual es bastant inexacte atès que al pressupost oficial cal afegir partides diverses camuflades als Pressupost Generals de l’Estat». Amb tot, assenyala Joan Mas, «per cada cada 100 milions d’euros que rep l'Instituto Cervantes, les institucions de defensa del català (IEC, IEB, etc.) n’haurien de rebre 20, tenint en compte la proporcionalitat».
El greuge comparatiu entre el castellà i la resta de llengües oficials als diferents territoris s’allunya del que disposa la Constitució espanyola quan proclama que «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció» (art.3.3.). En aquest sentit, 'Collet' destaca que «malgrat que s’anuncia que l’objectiu és convertir l’espanyol i la resta de llengües oficials en elements tractors de la transformació digital, el PERTE es fonamenta essencialment en l’espanyol». Així, incideix que «no es tracten totes les llengües en igualtat de condicions, tot i el deure constitucional de protegir-les totes i els compromisos adquirits per l’Estat espanyol mitjançant instruments com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries».
