El Partit Popular espanyol és ara mateix una calça que es desfà. El fruit de l'accés al poder i als òrgans de direcció de la formació conservadora espanyola d'una sèrie de personatges mediocres formats exclusivament en les joventuts del partit i educats en l'ambició del poder pel poder, en la fidelitat només a si mateixos i en la punyalada per l'esquena, ha desembocat en la major crisi del partit en la seva història.

El secretari general del Partit Popular espanyol, Teodoro García Egea, ha presentat la seva dimissió aquest dimarts...

El batle de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha anunciat, també aquest dimarts, que ha presentat la seva renúncia com a portaveu del Partit Popular...

La delegada de Cultura, Turisme i Esport de l'Ajuntament de Madrid, Andrea Levy, ha dimitit, també aquest dimarts, com a presidenta del Comitè de Drets i Garanties del Partit Popular i ha demanat un congrés extraordinari...

Gairebé tots els presidents autonòmics i regionals del PP coincideixen que Pablo Casado ha de partir i que s'ha de convocar com més aviat millor un congrés extraordinari per a poder donar solució a aquesta profunda crisi interna que travessa el partit...

Mentre, el president de la Xunta de Galícia i líder del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo, ha elevat la contundència del seu missatge per a advertir que el PP necessita ja «canvis, noves etapes i nous horitzons» i es postula com a nou lider de la formació: «jo també hauré de prendre decisions en funció del que em demani el partit».

Sembla que a Casado no li queda cap altre opció que presentar la seva dimissió i convocar un congrés que hauria d'elegir el president, els vocals del Comitè Executiu, i triar també els vocals de la seva Junta Directiva.

Una calça que es desfà i que necessitarà que un altre gallec, i ja en van uns quants, sargeixi les esquinçades... que a hores d'ara són immenses.