L'Advocacia de l'Estat ha argumentat davant el Tribunal Constitucional que no està obligat a dotar als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) el factor d'insularitat, contemplat en el Règim Especial de les Balears (REB), aprovat per Reial Decret.

Així ha respost l'Estat al recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel Parlament contra els PGE de 2021 per no incloure els fons per a compensar la insularitat.

Segons la representació legal del Govern espanyol, ni del Reial Decret aprovat el 2019 ni de la primera norma reguladora del REB de 1998 es pot «extreure un contingut material que obligui la Llei de Pressupostos a dotar un factor d'insularitat».

En l'escrit d'al·legacions, l'Advocacia de l'Estat considera que la demanda del Parlament no té «abast constitucional» perquè «no existeix en la Constitució garantia d'un règim especial balear».

A continuació admet que «sí que cal acceptar el reconeixement específic del fet insular», i en aquest sentit, destaca diferents inversions i convenis pactats amb les Balears per a justificar que sí estaria «vetllant per un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol».

Per a l'Advocacia, l'Estatut d'Autonomia sí que és «norma integrant del bloc de constitucionalitat» però no conté «compromís pressupostari algun», sinó només la previsió que es desenvolupi un instrument financer per a compensar la insularitat. Segons l'Estat, ja hauria complert amb aquesta previsió mitjançant el Reial Decret del REB de 2019.

D'altra banda, l'Estat sosté que el fet que les partides reclamades no estiguin als PGE de 2021 no impedeix que s'incloguin en anys posteriors. Un altre argument que presenta davant el TC és que la Comissió Mixta Estat-Balears ha d'assolir un acord sobre la metodologia per a determinar la dotació inicial.

Nega la discriminació estructural cap a les Balears

Una altra part de l'escrit d'al·legacions se centra en qüestionar les xifres esgrimides pel Parlament per a parlar de discriminació estructural cap a les Balears, un dels fonaments pels quals la Cambra assenyala una possible vulneració dels articles 2 i 138 de la Constitució sobre el principi de solidaritat i l'equilibri interterritorial atenent el fet insular.

L'Advocacia de l'Estat sosté que les afirmacions del Parlament «no tenen el suport de fonamentació jurídica». Critica que analitzi l'assignació de les inversions en funció de la ubicació física dels projectes, afirmant que hi ha altres inversions estatals que no són «susceptibles de ser territorialitzades» però que igualment repercuteixen a les Balears -com per exemple, les compres centralizadas-.

Per a l'Estat, «no resulta possible fer una comparació homogènia entre territoris». En el seu escrit dirigit a ple del TC també planteja si el càlcul de la inversió mitjana hauria de calcular-se en relació al Producte Interior Brut i no per càpita.