El Parlament ha acordat instar el Govern espanyol a iniciar el procediment perquè el català sigui llengua oficial a les institucions europees. La iniciativa, presentada de manera conjunta per Més per Menorca i MÉS per Mallorca també contempla adreçar-se al Parlament de Catalunya i a les Corts Valencianes per tal de «treballar de manera conjunta per promoure aquest objectiu».

El diputat de Més per Menorca Josep Castells ha remarcat durant el debat de la proposta que és «una anomalia que el català no sigui oficial encara a la Unió Europea, malgrat ser una gran llengua parlada per milions de persones que la tenen com a pròpia». Castells ha dit que qui ha fallat, «evidentment», és l'Estat espanyol «perquè és qui ha de demanar l'oficialitat i, tot i que ja se li ha exigit moltes vegades que ho faci, continua faltant a la seva obligació de protegir els drets lingüístics dels seus ciutadans».

Per la seva part el diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas 'Collet' ha assenyalat que és «imprescindible respectar els drets dels ciutadans dels països de parla catalana». Com remarca el parlamentari ecosobiranista, aquesta reclamació «parla dels drets fonamentals dels ciutadans».

Els dos diputats confien que, finalment, el Govern espanyol atengui la demanda. De fet, l’Estat ha estat interpel·lat pel Parlament en tres ocasions perquè iniciï aquesta tramitació sense obtenir resposta. Aquesta reivindicació històrica que data per primer cop l’any 1987 deixa en una situació d’indefensió als ciutadans de les Balears que volen exercir el seu dret de viure plenament en català. Així, segons constata la PNL, el Govern espanyol «incompleix la seva pròpia Constitució que en el seu preàmbul estableix la 'voluntat de protegir les llengües dels pobles d'Espanya'».

En el marc de les competències de l’Estat, el Govern espanyol és l’únic responsable d’iniciar el procediment perquè una llengua sigui oficial a les institucions europees. «Aquesta reivindicació legítima i històrica transcendeix l’àmbit territorial i s’adreça a tots els català parlants d’arreu d’Europa», han conclòs.