Més per Menorca considera que la presidenta Armengol ha fet una remodelació del Govern empesa només per «la voluntat de reubicar persones del PSOE en els nivells insular, estatal i autonòmic», i que la maniobra du una «tènue pàtina de canvi estratègic amb la creació d'una conselleria de fons europeus». Tot i que des de Més per Menorca afirmen que donar importància a aquesta qüestió és positiu, creuen que la manera com s'ha fet no dóna resposta adequada als reptes que planteja la gestió dels fons europeus.

Val a dir que en el darrer debat de política general, Més per Menorca ja va defensar la necessitat de remodelar el Govern, reduint l'estructura de conselleries a 9 (Presidència, Hisenda, Economia, Educació, Salut, Afers Socials, Territori, Turisme i Interior) i creant dos comissionats per donar resposta a dues emergències: 1. La gestió dels fons europeus i la reconstrucció econòmica i 2. La modernització de l'administració. La proposta era que aquests comissionats depenguessin directament de la presidenta, en coherència amb la naturalesa transversal de la seva comesa i per a disposar de capacitat d'incidència en totes les conselleries.

Els menorquinistes asseguren que la seva proposta no consistia en el «crit ritual de l'oposició de dreta de reduir i aprimar l'estructura del Govern perquè sí, sinó a reajustar la composició de les conselleries per alliberar recursos que fessin possible encarar dos reptes majúsculs per a la recuperació econòmica de les Illes Balears».

Amb l'actual remodelació, Més per Menorca veu una necessitat de la presidenta de «disposar d'una cartera de fons europeus, però tornant a ajornar la problemàtica de la modernització de l'administració, oblidant que una de les principals rèmores per al bon funcionament de l'economia balear és la lentitud d'aquesta».

D'altra banda, des de Més per Menorca creuen que la nova conselleria ja neix «sense capacitat d'inicidir en la resta de carteres, a diferència del comissionat dependent de Presidència que proposaven els ecosobiranistes». En aquest sentit, el diputat Josep Castells ha incidit que la gestió dels fons europeus «no hauria de ser una nova cartera del Govern, sinó un mecanisme per alinear tot el Govern cap a l'aprofitament d'aquests recursos», i que això «només es pot fer des de i amb la cobertura directa del Consolat de Mar».

Per últim, Més per Menorca ha criticat que s'hagin afegit a la conselleria dos àmbits en els quals el nou conseller té «nul·la experiència»: Universitat i Cultura. A més, segons els menorquinistes, caldrà que aquest dediqui moltes energies a donar cos (creació de secretaries, creació i dotació de places, etc.) al que anomenen una altra conselleria frankenstein, constituïda amb àrees de Govern inconnexes i, per tant, sense relat polític, «com passarà amb la nova vicepresidència de transició energètica, sectors productiu i memòria democràtica».

Més per Menorca ja ha criticat diverses vegades la pràctica de les conselleries patchwork, segons Castells «convertides en un concurs de qui té més imaginació a l'hora d'agrupar àrees de govern inconnexes i de separar àrees que haurien de tenir una unitat d'acció». Al respecte, ha dit el diputat, «continuam denunciant que tots els àmbits vinculats a la recerca i la innovació continuen estant dramàticament disgregats».

«Aquesta nova conselleria, igual que d'altres igual d'"imaginatives" suposaran una gran inversió en canviar rètols, en moure unitats administratives, en canviar dependències jeràrquiques, qui sap si fins i tot en cercar nous espais... Esforços que, encara que siguin desconeguts pel ciutadà, consumeixen una important quantitat de recursos i energies. En canvi, la creació d'un comissionat, amb una estructura molt àgil i mínima, encapçalat per una persona independent, de prestigi i capacitat reconegudes, i amb la cobertura jeràrquica de la presidenta hauria estat molt més barat i, sobretot, més eficaç», ha sentenciat Castells.