Noguera es decanta per Fina Santiago
Aquest dissabte 9 de juny tendran lloc les primàries de MÉS que es disputen, per una banda, entre Miquel Ensenyat i Fina Santiago, per la presidència del Govern i, per altra banda, entre Bel Busquets i Guillem Balboa, per liderar el Consell.
També a Illes Balears
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@B.D. no hi hauria res més perjudicial pel nacionalisme d'aquesta terra que MES s'apropés als llunàtics d'ERC o de SI. Els seu milenar de vots només resten. Cada vegada ho han fet. En nacionalisme a aquesta terra només té futur dins més, tota la resta no val res.
Crec que alguns posicionaments, i no vull dir que aquest en sigui un, es deuen a la por a una victòria massa ampla del sector PSM per sobre del d’Iniciativa-Verds. Si els candidats del PSM esclafen els altres dos candidats, per ventura es corre el risc de ruptura dins la formació de MÉS, en el cas que els de Santiago i Balboa es sentin acorralats, poc escoltats i un tant humiliats. En tot cas esperem que no sigui així. D’altra banda crec que l’electorat catalanista de les Balears sabrà veure que MÉS és la única opció amb possibilitats al 2019. En aquest sector, la formació ja ha tocat sostre. No hi ha res més a pescar. Cal admetre que si la formació segueix creixent en vots, serà gràcies a la expansió cap a altres “sectors” o “caladors”, i en aquest sentit, les veus d’Iniciativa-Verds tenen més bon pescar entre l’electorat del PSIB i el de Podemos, que sembla, aquest últim, que es desinfla completament en comparació a la campanya i resultats del 2015. Sigui qui sigui que guanyi, espero que es fixi un doble objectiu: 1. Pactar una situació favorable amb ERC, i l’entorn de l’antiga candidatura de Sobirania per les Illes de cara a les eleccions de 2019. 2. Asseure’s amb el PI de Jaume Font, i preparar quant abans millor els pilars per una candidatura a les pròximes eleccions estatals, que en tot cas sembla que seran d’aquí menys d’un any. Amb un programa concís, clar, rotund i aprofundint en els aspectes programàtics en comú, incidint especialment en els punts que més reverberen en la societat pública: l’economia. Es temps d’intentar una nova “Unitat per les Illes”; Maria Antònia Munar ja no hi és, i aquest PI no fa exactament ni la mateixa olor ni el mateix cant que l’antiga UM.
Es molt difícil triar, perquè tots són dolents.
És ben dificil estriar, perque tots son bons.