algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

Armengol i Puigdemont confirmen la «sintonia» per fer feina conjuntament

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, han confirmat la seva «sintonia» per tirar endavant la demanda d'un millor finançament per potenciar la llengua i cultura catalanes i pel que fa al Corredor Mediterrani.

Així ho han expressat durant la reunió celebrada aquest dijous en el Palau de la Generalitat, on s'han reunit durant una hora i mitja per abordar una estratègia conjunta i donar continuïtat a la trobada del passat 20 de maig a Palma, que va servir per signar un conveni de col·laboració per a la reincorporació de les Balears a l'Institut Ramon Llull (IRL).

Tenint en compte que es tracta de territoris que pateixen el sistema de finançament espanyol, Puigdemont i Armengol han recordat que tenen una comissió bilateral amb experts nomenats pels dos governs presidida per Guillem López Casasnovas per aprofundir en aquesta qüestió, tot i que difereixen sobre si cal acudir a la conferència de presidents autonòmics del 17 de gener.

Mentre la presidenta balear considera que cal participar en els organismes de l'Estat espanyol per defensar les posicions autonòmiques, Puigdemont ha reiterat en diverses ocasions que renuncia a acudir-hi.

Per a Armengol, les Balears estan «maltractades» financerament, i ha considerat necessari abordar amb Catalunya qüestionis com demanar la flexibilitat del dèficit, el relatiu al deute públic i plantejar un repartiment diferent dels recursos públics des de l'Estat espanyol, entre altres punts.

El president de la Generalitat ha emfatitzat que tenen marge per recórrer en aquest i altres àmbits, com el de la promoció econòmica, i que comparteixen l'estratègia en defensa del Corredor Mediterrani pel benefici que reportaria a ambdues economies i teixits productius, la qual cosa també ha ratificat Armengol.

A més, ha celebrat la recuperació de la «bona relació» entre els dos governs amb la presència, novament, de les Balears com a membre de ple dret en l'Institut Ramon Llull.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.


Cadascun

d'aquests

és

un

lladre,

segons

na

"Bel".

Valoració:-16menosmas
Per El capitan, fa mes de 7 anys

Sa principal feina den Puig de Mont, es separar Catalunya de la resta del antic reina d’Aragó, ¿vostè senyora presidenta del govern de les Illes Balears, esta en sintonia amb això?, nosaltres la majoria del poble de les Illes segur que no.

Valoració:7menosmas
Per Guiem, fa mes de 7 anys

Pep
Si es traductor des meu ipad no falla , ses moreres figueras i oliveras , se diven igual amb occità

Valoració:10menosmas
Per Josep Miquel, fa mes de 7 anys

Ai que ho es de fotut tenir mal pes cap i que no siguin crosteres. Ara segur que amb tants brillants arguments, falsos i sensa cap documentació, igual l'admeten com a soci d'honor del club de bilingüistes, es a dir les pobres bubotetes del selecte club anomenat "Nobles del cul Balear- Sir culo Balears"

Valoració:2menosmas
Per Josep Miquel, fa mes de 7 anys

Vaja aquest Pere es caparrudet. Ido miri li serveix i li copiare el texte un document: hi ha un fragment que diu “moreres iii et oliver i et noguer i et amendolers iiii et pruners et figuers”. Li traduesc perque crec que el brillant Catedràtuic de folología es capaç de dir que es xinés o vagi vosté a sebre. diu "moreras tres y un olivo y un nogal y almendros quatro y ciruelos e higueras". Es perque com que just sap una sola llengüa s'enteri. Es un texte de Organyà del año 1034, Vegem El 1024 es abans o despres del 1229? Perque jo no ho se ara igual aquest Pere catedràtic ens ho pot aclarir perque ell segur que es de ciencies, i els de lletres amb aixó de les xifres ho tenim fotut. Jo crec que deu tenir raó i es després del 1229. La primera lliçó es de franc, al manco que digui gracies i jo contestaré de res.

Valoració:2menosmas
Per barrufet, fa mes de 7 anys

-Per Tià (el original).- Tranquil company que ho ting ven clar ja que quant parle el fals es nota a la llegua i am veig obligat a tencar l´or-dinador per la pudó que fá.

Valoració:3menosmas
Per Tià, fa mes de 7 anys


Alerta, Barrufet, que el Tia qui t¡ha enviat el precedent missatge ofensiu no som jo, és el fill de set pares que em suplanta.

Valoració:2menosmas
Per Barrufet, fa mes de 7 anys

-Tiá (impostor) , ¿que potser et paguen drets
d´autor per aquesta frase que repeteixes una i un áltre
vegada com un lloro?

Valoració:1menosmas
Per Fora d'aquí!, fa mes de 7 anys

I que ho ets d'envejós, troç de fatxa amb els peus pudents!

Valoració:1menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.


Cadascun

d'aquests

és

un

feixista,

segons

en

"Tià"

fals.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente