Dijous que ve, dia 31 de març, el Parlament de les Illes Balears aprovarà definitivament la modificació de la Llei de Funció Pública que recupera el text de l’any 2007, en el qual el català és un requisit per accedir i promocionar a l’administració pública.

D’aquesta manera, afirma el diputat portaveu del grup MÉS per Menorca, Nel Martí, «es posa punt i final a quatre anys de política lingüicida i catalonofòbica del PP, que pretenia relegar el català a llengua marginal i minoritzada».

Per al diputat menorquinista, recuperar el català com a llengua pròpia de les Illes Balears, dotar-la d’oficialitat real juntament amb el castellà i posar en marxa mesures d’impuls i d’afavoriment del seu ús en la vida institucional, social i econòmica, han estat objectius de consens que han caracteritzat la vida de la autonomia de les Illes Balears des dels seus orígens, gràcies especialment a l’Estatut d’Autonomia aprovat l’any 1983 i a la Llei de Normalització Lingüística aprovada dia 29 d’abril de 1986, fita de la qual ara, de qui un mes, es compliran 30 anys.

«Una llei de consens que s’havia mantingut pràcticament intacte si no fos pel parèntesi de la política lingüicida i catalofòbica de l’expresident Bauzá. Un parèntesi que en lloc de generar dubtes i incerteses, va cohesionar a la societat civil entorn del consens de 1986», ha assegurat.

La proposició de llei que s’aprovarà dijous 31 també incorpora mesures provisionals i tractament diferenciat per al personal estatutari i laboral de l’administració sanitària, adaptant i flexibilitzant l’objectiu –el requisit de català- a les particulars característiques del sector.

“Convit”

MÉS per Menorca vol aprofitar la recuperació de l’oficialitat plena del català a l’administració, que es produeix en el doble context dels 30 anys de la Llei de Normalització Lingüística i l’any Ramon Llull, per oferir un nou convit «a tots els amics d’aquesta llengua» (com va dir Antoni Maria Alcover en la seva Lletra de Convit) basat en la unitat i el consens. «Unitat front de les tempestes que han vingut i encara vindran que qüestionen la llengua catalana com a llengua oficial i pròpia de les Illes Balears. I consens polític i social per a renovar i actualitzar el consens de 1986, amb la LlNL», ha assegurat.

Un nou consens que, a parer de Nel Martí, ha de partir de tres elements bàsics: l’oficialitat plena (és a dir, la igualtat jurídica del català i del castellà com a llengües oficials que són), la territorialitat efectiva (és a dir, el compromís real i efectiu dels poders públics en l’ús del català en tots els àmbits), i el reconeixement i respecte de l’autoritat acadèmica.