Está la ONU para soplapolleces.

“Qui no sap que això que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, alacantí, no són més que modalitats diferents d’un mateix idioma, que el podeu anomenar com vulgueu mentre no faceu la toixarudesa de negar-li l’existència, que després de tot, la tendrà, tant si la negau com si la hi regoneixeu?”
(Mossèn A.M. Alcover ) 1909

@carta a un pancata
Veneu molt que Mallorca va ser regne. Ja ho sé que ho va ser.
Supòs que tens clar el que va passar l'any 1715? Prohibiren la nostra llengua, ens llevaren els nostres drets. Com havien fet abans també a València el 1707 a València i a Catalunya el 1714. Això ho féu el teu estimat Regne d'Espanya.
Sort que t'has rebaixat a escriure en català estàndar. Això vol dir que quan escrius en castellà deus utilitzar majoritàriament el castellorquí? O és que el castellà només es parla d'una forma i simplemen qui no parla en castellà estàndar és que xerra malament?
Com deia vos vesa la incultura.

Benvolgut amic,Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l’has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l’he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s’acosta més al “standard”, perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus “dialectismes” et poden complicar la lectura, perquè el que més m’interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu “dialecte” (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d’educació, fessis un esforç per entendre’l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l’hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.
Serveixi aquesta carta com a mitjà d’informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com “Les Illes”, “les nostres Illes”, “Catalunya Insular” o “Part insular dels Països Catalans”. Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys “Heim ins Reich” (el poble dins l’imperi seria una traducció més o manco exacte), als “Països Catalans”. Com que la denominació és de “Països Catalans”, em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.
Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra “nació” (m’he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d’ells, que nom “Esquerra Republicana de Catalunya”, d’ara a endavant “ERC”. Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom “Esquerra Republicana del País Valencià”, però a Balears nom “E.R. de Catalunya”, és a dir, no ha canviat el seu nom pel de “E.R. de les Illes Balears”, per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d’entendre, estimat ciutadà català anònim, que això “canta” molt, o no?
Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els “Països Catalans” i dona una bestialitat de subvencions a la “Obra Cultural Balear”, OCB, també batiada a Mallorca com “Obra Castellera Barcelonina” ((c) Lluís Cerdó), “Obra Cultural Barcelonina” o “Obra Catalanista Balear”, per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l’anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.
També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d’un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell “Estat Català”. És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu “Catalunya Nord” i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l’antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d’història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d’això.Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d’ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l’Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.
Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l’hora d’escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l’Estat Espanyol.Una aferrada.

Aqui teniu el passat sermó de cap d'any del Mossen
Antoni Jesús Dols Salas fet públic a la Seu de Mallorca:

Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe
Molt il·lustre Sr President del Capítol de la Seu
Preveres concelebrants
Digníssimes autoritats
Germans tots:

In principio erat Verbum, et Verbum erat apud Deum, et Deus erat Verbum (Jn.1,1)

Al començament de tot, existia Aquell qui és la Paraula, i la Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.
. . .
I per a nosaltres, poble de Mallorca, el Nadal de 1229 va ser tal dia com avui el 31 de desembre. Aquest dia Jesús tornà a la nostra terra. Ja l’havia beneïda a l’antigor com en són prova les basíliques paleo-cristianes de son Paretó i sa Carrotge a Manacor, la de son Fiol o també anomenada de Cas Frares a Santa Maria o la de Son Fadrinet a Campos i al manco en queden dues més sense excavar. També n’és prova el fet que el 486 Hunneric, rei vàndal arrià, convocàs a Cartago a 466 bisbes catòlics perquè apostatassin. En la relació hi figura Helies, bisbe de Mallorca. I en són prova alguns epígrafs de Manacor i Pollença. Durant uns vuit-cents anys els Cristians habitaren la bona terra mallorquina. A la fi el 902 els fills de la mitja lluna ocuparen aquesta illa. I des d’aquí piratejaren el comerç de la Mediterrània. Molts foren els projectes per desallotjar-los però només en reeixí el del bon rei en Jaume que fou convençut d’aital projecte per l’expert navegant Pere Martell. Per això Mn Miquel Costa i Llobera escrivia:

«I és que sobre el cor del poble
marcà petja de més fons
amb son gegant heroisme
en Jaume el Conqueridor»[14]

150 naus havien salpat dels ports de Salou, de Cambrils i de Tarragona el 5 de novembre de 1229. Després de fortes tempestes arribaren a l’illa i el gruix de la tropa desembarcà a Santa Ponça. Dia 12, el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou celebrà la primera missa i d’allí cap a Porto Pi. 3 mesos, molts de morts i molts d’esforços costà conquerir Palma. Però el bon rei hi entrà a la fi per la porta de Santa Margalida tal dia com avui el 31 de desembre de 1229. I segons una tradició antiga, havent-se detingut davant el lloc que avui ocupa la parròquia de sant Miquel oí missa i hi deixà una estàtua de la Mare de Déu de la Salut que els havia acompanyat en aquella magna empresa. I la gran mesquita de Palma que probablement s’alçàs en una part d’aquest temple de la Seu, on ara ens trobam, ell, el rei, ja la somnià com una catedral. Per això insisteix el nostre poeta:

«D’aquell hèroe, d’aquell segle aquí es mostra l’ideal:
per això un tedèum de pedra és aquesta catedral,
per això és figura i símbol de l’Església maternal.»[15]

No ho dubtem en aquelles barcasses provinents de la península no només hi vingueren uns guerrers conqueridors: en elles hi viatjà l’evangeli i la fe cristiana. Basti veure que en l’empresa entre d’altres hi prengueren part: el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, el bisbe de Girona Guillem de Cabanelles, el de Lleida Berenguer d’Erill, el prior a Catalunya dels cavallers hospitalaris de sant Joan, Pere de Montcada, l’ardiaca de Barcelona Bernat de Vilagrana, el prebost de Tarragona Ferrer de Pallarès, el sacristà de Barcelona Pere de Centelles, el de Girona Guillem de Montgrí, l’abat de Ripoll, els cavallers del Temple, els de sant Jordi d’Alfama, el dominic fra Miquel Fabra i molts d’altres.

I a més de la fe cristiana en aquelles barques hi viatjaren les primícies del poble mallorquí que es faria gran amb nova gent vinguda a repoblar l’illa. Així D. Antoni Maria Alcover que pronuncià el sermó de la Conquista el 1904 escriu:

«I així vénen a establir-se a Mallorca centenars de famílies de tots els endrets de Catalunya i moltes de per Narbona, Montpeller i de la Provença, qualcuna d’Itàlia i quasi cap d’Aragó. I d’aqueixa gent venim nosaltres, germans meus; això foren els nostres pares. Per això en Ramon Muntaner pogué dir, la primeria del segle XIV, que la nostra ciutat era poblada tota de catalans (...) i els mallorquins dels segles XIV i XV es deien catalans de Mallorca.»[16]

I aquella gent, els nostres antecessors dugueren a aquesta terra la nostra llengua, la rica llengua catalana, que en pocs anys després de la conquesta, conegué Ramon Llull, el fill major de nostra raça que la féu una de les més altes expressions de la teologia medieval. Mestre Ramon de qui l’any vinent es complirà el 700 aniversari de la seva mort, i que prest si Déu ho vol Roma reconeixerà la seva santedat:

«Candelabre de Déu, s’alçà Ramon;
E, il·luminat pel sol que transfigura,
esclatà en flor, vessant des de l’altura
l’olor de Crist als quatre vents del món»[17]

El mallorquí és un poble nascut de la fe cristiana, de la llengua catalana, del paradisíac territori amb què Déu ens ha obsequiat i de les gestes històriques dels seus homes i de les seves dones. Un poble no tancat damunt ell mateix perquè sap que:

«La vida reposada
se corromp en el llot de la indolència.
Així, en l'aigua embassada,
la quietud engendra pestilència.»[18]

Un poble acollidor del foraster que a ell s’acosta, però un poble que no oblida ni la seva identitat ni la veu dels seus poetes immortals:

«Fills d’una raça dreturera i forta
que unia el seny amb l’ímpetu,
no renegueu de vostra sang... Oprobi
pel fill que n’és apòstata!»[19]

Mossèn Alcover acabà el seu sermó de 1904 dient:
«Sí, el rei en Jaume començà la restauració de Mallorca; a nosaltres ens toca seguir-la i acabar-la. Com? Imitant la seva grandesa d’esperit incontrastable; la seva fe a tota prova, el seu zel per la Religió i la justícia; son amor ardentíssim a Mallorca, per la qual exposa tantes vegades la vida. Treballem per Déu i per la Pàtria així com ell (...) obrim el nostre esperit a l’evangeli i a l’escalf de la civilització (...) així com ho feia el rei en Jaume i tots els fills del seu esperit incomparable».[20]

A mi em plau acabar aquesta homilia amb una pregària a Stª Maria venerada a la Seu de Mallorca. Són aquestes, paraules de Victor Balaguer el que fou anomenat a la renaixença catalana el joglar de Montserrat:

«Quan per me vinga l'hora suprema,
reina dels ángels, lliri del cel,
fèu que las horas, Santa Madona,
ans que'ls ulls clogue per sempre mès,
f'eu que jo veje, voltats de gloria,
y en mitj de nùbols d'or y d'encens,
los tres grans ángels que de ma vida
sigueren sempre companys faels,
los mèus tres únichs, companys faels:
L'amor dolsisim, la Mare Patria,
la Santa Fé, la Santa Fé.»

Que així sigui. Per molts anys.
Antoni Jesús Dols Salas

@arruix
Crec que qui no ha entès res no seré jo.
Jo no tenc amos ni catalans ni espanyols.
Ten clares les meves arrels, tenc el que ens agermana, tenc els que ens diferencia i ens enriqueix com a poble.
Per feixista no me tractis, perquè de ben segur no ho som. Pots dir que som catalanista. Tens tota la raó, ho som. Som catalanista, mallorquinista i valencianista.
Perquè dir anticatalanista és dir antimallorquí i antivalencià.

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

@ indignat/ignorant

No has entes res. Poca cultura, i curt de mires.
Au, ves a llepar els culs dels teus amos catalans.

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.
Això és així, t´agradi o no, catalanet.

@arruix
Clar que no vos considerau païssos. Ja deia que sou curts de mires. Vos considerau un reducte folclòric sense més aspiració que la de no ofendre l'amo amb les vostra llengua i cultura.
Que ens diuen tot en castellà: No passa res.
Que es vol que la nostra llengua tengui presència, sigui viva i es recuperi: Som feixistes pancatalanistes

Ignorància és el que us defineix.

Ni som països, ni som anticatalans.
Som antifeixistes pancatalanistes.

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista