El jutge José Castro, en arribar aquest dilluns als Jutjats de Via Alemanya de Palma, ha manifestat haver fet «el que la meva consciència m'ha exigit» en relació amb les seves decisions al voltant de la infanta Cristina, i després que el passat divendres rebutgés el recurs de la duquessa de Palma contra la interlocutòria amb què el magistrat va acordar asseure al banc dels acusats per dos delictes fiscals.

El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 s'ha pronunciat d'aquesta manera després de ser preguntat pels mitjans que esperaven la seva presència a les dependències judicials, si bé ha assenyalat que «entenguin que no afegeixi res més» quan li han inquirit sobre la seva resolució del divendres, amb la qual Cristina de Borbó veia esgotades les vies per evitar ser jutjada en el marc del cas Nóos.

De fet, quan li han comentat que finalment la seva tesi s'ha imposat, Castro s'ha limitat a respondre: «I què vol que li digui», per tot seguit introduir-se en els jutjats.

En un dur acte, Castro acusava divendres l'advocat de la infanta, Miquel Roca, de llançar afirmacions en relació a la doctrina Botín que «no responen a la veritat amb l'esperança que sempre hi haurà algú que l'assumeixi sense comprovar-la». «La tècnica és tan antiga com l'ésser humà», etzibava el jutge, asseverant com el lletrat «incansablement ha difós davant els mitjans el seu criteri sobre que l'anomenada doctrina Botín era d'aplicació a la seva defensada».

Per justificar l'obertura de judici contra la duquessa, Castro considera, entre altres aspectes, que el seu paper va ser imprescindible perquè el seu marit, Iñaki Urdangarin, defraudes fins 337.138 euros a Hisenda a través d'Aizoon, empresa presumptament pantalla la qual tots dos són propietaris. El jutge va resoldre així no aplicar sobre la Infanta la doctrina Botín, que impedeix jutjar a algú si únicament l'acusa qui exerceix l'acció popular, en aquest cas Mans Netes, que sol·licita vuit anys de presó per la infanta.